Sant Vicenç d'Aguiló
Dades
Tipus	Església
Construcció	S. XII-XIII
Característiques
Estil arquitectònic	Romànic
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà)
Localització	Aguiló. Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà)
41° 33′ 04″ N, 1° 25′ 14″ E / 41.551071°N,1.420512°E / 41.551071; 1.420512
IPA
Identificador	IPAC: 13075
Bé integrant del patrimoni cultural català Id. IPAC 13075

Sant Vicenç d'Aguiló és una església del municipi de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

És una capella de planta rectangular, sense presbiteri diferenciat i amb volta de canó que arrenca d'una imposta. La porta originària, d'arc de mig punt i dovellada va quedar inutilitzada i roman a la façana sud tapiada. L'únic element ornamental que hi apareix és una motllura a manera de guardapols resseguint externament el perímetre del dovellat. Els materials constructius emprats en la fàbrica són molt pobres: aparell petit, tallat a cops de maceta i lligats amb reble. Havia d'anar per força arrebossat interior i exteriorment. L'accés actual es fa pel mur de fons.^[1] Al seu interior es conserven les imatges gòtiques de Santa Anna, Sant Vicenç i Santa Llúcia, realitzades en pedra.^[1]

Aguiló apareix documentat per primera vegada (per qüestions castelleres) el 1018. L'església que va fer funcions de parròquia era dedicada a Santa Maria i ja es menciona el 1051. L'edifici no s'ha conservat.

Segons Francesca Español, l'ermita probablement va ser construïda a cavall dels segles XII i XIII, arran d'una iniciativa popular. Les primeres referències documentals no es troben fins a principis del segle XIV.^[2] El 1362 en tenien cura una comunitat de donats, entre els quals hi figura Ramon de Sarral.^[1]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Vicenç d'Aguiló

• «Sant Vicenç d'Aguiló». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Consell Comarcal Conca de Barberà.^{[Enllaç no actiu]}