Està situada en el sector nord del poble, entre les restes del castell que coronava aquesta població.
Es tractava d'un temple d'una sola nau, amb una capçalera triabsidal que formava una planta de creu llatina. Actualment s'arriba a endevinar la planta de l'absis i d'una absidiola,
Notícia històrica
Està documentada el 1105 entre unes propietats que són restituïdes al monestir de Gerri, i aquesta possessió és confirmada el 1164 amb la butlla del papa Alexandre III.[1]
La seva condició de parroquial passà a la nova església de Santa Magdalena de Cuberes, ja a l'Edat moderna. Aquest fet i l'abandonament del poblament a Cuberes, a inicis del segle xviii, arran de la Guerra de Successió, van provocar la seva prematura ruïna.
Pagès, Montserrat; Castilló, Arcadi. «Gerri de la Sal - Baén». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.
Roig i Deulofeu, Albert; Adell i Gispert, Joan-Albert; Cases i Loscos, Maria-Lluïsa. «Sant Sadurní de Cuberes». A: El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993, p. 227-228 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7.