Sant Pere de Vilanova d'Éssera
Vista de l'absis
Dades
Tipus	Església
Construcció	final del segle XII
Característiques
Estat d'ús	molt bo
Estil arquitectònic	romànica llombarda
Material	carreus
Altitud	966 m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Vilanova d'Éssera (província d'Osca)
42° 32′ 47″ N, 0° 27′ 44″ E / 42.5465°N,0.4621°E / 42.5465; 0.4621
Conservació i restauració
1520-1530	retaule
finals XVII	capelles laterals i portalada

Sant Pere de Vilanova d'Éssera és una església romànica llombarda del final del segle xii,^[1] situada al municipi de Vilanova d'Éssera, dins de la Franja de Ponent a la comarca de la Ribagorça.

La seva planta és una nau i absis cilíndric amb arcuacions cegues i capelles laterals, amb un campanar d'espadanya de dos ulls centrat. La portalada és dovellada de mig punt (renovada). El seu estat és molt bo.

A l'interior conserva un retaule renaixentista tardà encarregat per la família Bardaixí i realitzat entre 1520 i 1530. Consta de cinc carrers i dos pisos més àtic. La talla central de Sant Pere va desaparèixer i tenen una còpia de 2005 sense policromar.

És de taules pintades a l'oli, encara que amb abundant ús d'or. Consta de banc, cos de cinc carrers i àtic de tres. Presenta pilastrilles en el primer, columnetes abalustrades als entrecarrers i fornícula avenerada al carrer central, de la qual falta l'estàtua original de sant Pere, i crucifix de fusta a l'escena del Calvari, que no sembla del retaule. Al banc hi ha les pintures de sant Pau, sant Miquel, santes Llúcia i Bàrbara i sant Pere, i a més les de la Mare de Déu, Crist home de dolors i sant Joan, que adornen el sagrari. En el cos se situen les següents escenes: Presó de Sant Pere i alliberament per l'àngel; Martiri de sant Pere; Translació del cos de sant Esteve i la seva lapidació. A l'àtic l'Anunciació, el Calvari i la Visitació. Com a remat hi ha un relleu amb la figura del Pare Etern. L'autor del retaule s'ha vinculat al mestre de Canillo, pintor del retaule de Sant Joan de Caselles a la localitat de Canillo (Andorra) i que Handler R. Post (A History of Spanish Painting, vol. XII, 1958) identifica amb Joan Llobet o Pedro Alegre. Pot ser un artista de l'escola catalana que treballa a l'àrea limítrof catalanoaragonesa, possible autor del retaule de Santa Margarida de Lascuarre, cremat el 1936.^[2]