És l'església parroquial de Begur. Al temple del s.XVI, tardo-gòtic amb elements renaixentistes hi correspon la nau principal amb capçalera poligonal i capelles laterals, que resten senceres al costat sud. La volta és de creueria, amb arcs apuntant i claus decorades amb sants esculpits en baix relleu. Al frontis, la portalada posseeix un frontó amb esferes de pedra ornamentals i una petita fornícula. La torre campanar, inacabada, es dreça sobre l'angle nord-oest, de l'edifici; es rematà amb una espadanya.[1]
En el segle xviii o el xix s'afegí una altra nau al nord esbotzant les capelles laterals d'aquest costat.[1]
El parament és de pedres sense treballar amb grans carreus angulars; l'interior ha estat encalcinat; el presbiteri és decorat amb pintures murals fetes a la postguerra. A a la part superior, i a tot volt del temple, hi ha un seguit d'obertures d'arc de mig punt que donen al terrabastall.[1]
Història
De l'església de Sant Pere de Begur n'hi ha notícies dels anys 1279 i 1280.[1] El temple actual, segons sembla, es degué bastir entre els anys 1507 i 1653; el 1598 es beneïren les campanes solemnement, com a símbol de la finalització de les obres, que no deurien ésser definitives fins a la consagració, l'any 1653.[1] Al segle xviii sorgiren grans rivalitats entre els partidaris de la parròquia, dits "anticoners".[1]
El moment àlgid fou l'arribada de les relíquies de Santa Reparada l'any 1777 que foren portades de Roma segons concessió del papa Pius VI i desembarcades a sa Tuna amb gran cerimònies.[1] Restaren dipositades i se'ls reté culte a la parròquia de Sant Pere i no pas al convent, que era dedicat precisament a aquesta màrtir.[1]
L'agost del 1936 durant la Guerra Civil Espanyola, l'església fou cremada i es perderen els retaules barrocs i les altres peces antigues del mobiliari litúrgic.[1]
↑ 1,01,11,21,31,41,51,61,71,8«Sant Pere de Begur». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 agost 2014].