És una capella molt reformada, situada vora la carretera d'accés al poble, a pocs metres del cementiri i aïllada de qualsevol construcció.[1] Es tracta d'un edifici d'una nau, planta rectangular, coberta interior amb volta de canó i capçalera plana. La coberta exterior és a doble vessant de teula àrab. La porta d'ingrés se situa a la façana de migdia. Situat a un extrem d'aquesta façana d'ingrés, se situa una fornícula amb una escultura de la Mare de Déu de Montserrat.[1]
A la façana de tramuntana de l'edifici, destaquem la presència de dos contraforts que reforcen l'estructura de l'edifici.[1] Coronant la façana de ponent de l'edifici, es disposa un campanar d'espadanya de doble ull d'arc de mig punt, damunt del qual se situa una creu.[1] Curiosament, l'edifici no presenta cap obertura que permeti l'accés de llum natural al seu interior.[1] Finalment, l'edifici presenta un parament arrebossat, menys l'estructura de la porta d'ingrés que es realitza amb carreus de pedra del pais.[1]
Història
Inicialment, aquesta capella tingué funcions parroquials segons sembla entre 1025 i 1050, tal com consta dins de la llista de parròquies del bisbat de Vic. Més tard, i sense que es conegui el motiu, passà a ser sufragània de la parròquia de l'església de Sant Pere de l'Arç, abans de l'any 1331. L'advocació de la capella consta en una butlla del papa Anastasi IV, l'any 1151; entre les possessions de la canònica de Sant Vicenç de Cardona, hi figura la capella de Sant Miquel d'Aleny i el seu castell.[1]
↑ 1,01,11,21,31,41,51,6«Sant Miquel d'Aleny». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 agost 2015].
_-_1.jpg)
