L'església és[1] al capdamunt, al nord-est, de la població, aturonada en un coster en el qual s'ordenen les cases del poble. Té el cementiri del poble al seu costat.
Història
Sant Marçal de Cortvassill és l'església romànica, originalment dedicada[2] a Sant Quintí, i documentada per primer cop el 1129. En els segles següents hom l'esmentaria també com a Sant Quintí de Querol, pel nom de la vall; canvià d'advocació el segle xvi (1511), per adoptar el d'una sufragània, però durant força temps[3] hom l'anomenà amb el nom doble Sant Marçal i Sant Quintí. El 1265 havia esdevingut parròquia[4] i així fou fins al s. XVIII.
Característiques
L'edifici és del segle xii, de nau única i absis semicircular. Té un campanar d'espadanya de tres arcs, de construcció més moderna.
Mobiliari
Del segle xviii és el retaule[5] de l'altar major. És de començaments del segle xviii, amb elements posteriors, potser[6] del taller dels Sunyer. També hi ha un altre retaule, dedicat a la Mare de Déu, del 1806, amb sis pintures sobre fusta (segle XVII), dues marededéus i un àngel músic del xviii.
↑«Porta». Arxivat de l'original el 2020-10-30. [Consulta: 14 maig 2019].
Bibliografia
Becat, Joan. «- Porta». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
Gavín, Josep M. «Cerd 128. Sant Marçal de Cortvassill». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3*). ISBN 84-85180-12-7.
Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Porta». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.
Ventosa i Serra, Enric. Les esglésies romàniques de la Cerdanya. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, 2004 (Nostra història, 6). ISBN 84-95695-39-1.