Sant Martí de les Tombetes era una església romànica propera al poble de Moror, del terme municipal de Sant Esteve de la Sarga, al Pallars Jussà. Pertanyia a un poblat, el despoblat de les Tombetes, desaparegut possiblement a final de l'edat mitjana, del qual, però, es poden observar algunes restes. Es troba al mig d'un jaciment anterior amb necròpolis i fortificacions tardoromanes.[1]
Se'n desconeix el nom, atès que les Tombetes és el nom popular, modern, donat per l'existència de les tombes excavades a la roca. S'ignora també si l'advocació de sant Martí que se li atribueix és l'original. Si ho fos, podria tractar-se d'un poblat d'origen franc.
A ran de cingle, al costat sud, es poden veure els encaixos de la paret perimetral del recinte. A l'altre costat s'ha conservat un tros de mur, d'uns sis metres de llarg, fet amb carreus grossos i ben escairats. Anant cap a llevant es troben restes de construccions, així com un gran clot i una sitja. A continuació, més a llevant, hi ha un grup de nou tombes excavades a la roca i unes filades de pedra permeten veure la planta del que fou l'església. A la punta del serrat, damunt la cinglera, més a llevant de l'església, hi degué haver algunes cases, orientades a migjorn. Des del 1998 el Laboratori d'Arqueologia de la Universitat de Barcelona investiga el jaciment.[1]
Referències
↑ 1,01,1«Sant Martí de les Tombetes». Laboratori d'Arqueologia de la Universitat de Barcelona. Arxivat de l'original el 2021-04-19. [Consulta: 7 novembre 2018].
Bolòs i Masclans, Jordi; Fité i Llevot, Francesc. «Despoblat de Sant Martí de les Tombetes». A: El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7.
Pagès, M. «Sant Esteve de la Sarga». A: El Pallars, la Ribargorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0..
