Aquesta església està documentada per primera vegada l'any 1148, quan el bisbe d'Elna Artau en fa donació al priorat de Santa Maria d'Espirà de l'Aglí. A mitjan segle xvi perdé les seves funcions parroquials a favor de la nova església de Sant Llorenç al nou poble d'Òpol.
Les restes conservades
Tot i que hom ha afirmat que aquesta església és una sala conservada en un tram de 2 metres a l'angle nord-est del castell, també ho podria ser un petit edifici conservat en part a ponent de les restes de la població, a prop de les cisternes conservades, enmig del lloc on es dreçava l'antiga Salvaterra.
Caldria una campanya de prospeccions arqueològiques per tal d'aclarir-ho.
Becat, Joan. «105 - Òpol i Perellós». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol-el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Òpol i Perellós». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4.
Gavín, Josep M. «Ros 145. Sant Llorenç del Castell». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3**). ISBN 84-85180-13-5.
Ponsich, Pere; Badia i Homs, Joan. «Òpol i Perellós: Castell i vila d'Òpol (o Salvaterra)». A: El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XIV). ISBN 84-7739-601-9.