Sant Julià de Lòria, sovint anomenat simplement Lòria, és una parròquia del principat d'Andorra, la sisena parròquia segons l'ordre protocol·lari tradicional.
Sant Julià de Lòria té 9.694 habitants, segons el cens de 2022. La població està composta per un 24% de ciutadans de nacionalitat espanyola, 58% d'andorrans, 10% de portuguesos, i 2% de francesos, més algunes altres comunitats minoritàries (3,5%).[3][4]
Quan el visitant entra a Andorra per la frontera espanyola, és a Sant Julià que té el seu primer contacte amb el principat; el seu principal producte turístic són els grans centres comercials però també té magnífics paisatges per a descobrir i un extraordinari conjunt d'esglésies i petites capelles, la més important de les quals és el Santuari de La nostra Senyora de Canòlic. Històricament, Sant Julià va ser el centre de la indústria del tabac, una de les més importants d'Andorra, i inclou els pobles d'Aixàs, Aixirivall, Aixovall, Aubinyà, Bixessarri, Certers, Fontaneda, Juverri, Llumeneres, Nagol i Sant Julià de Lòria. La parròquia va mantenir curosament el seu folklore i, en el dia del Festival del Poble, els visitants poden veure el Ball de la Marratxa, en el qual dos homes, amb alts barrets adornats amb cintes multicolors, ballen amb tres dones cadascun. No s'ha demostrat que la dansa representi els dos coprínceps i les sis parròquies (fins a 1978, Escaldes-Engordany i Andorra la Vella formaven una única parròquia), però això és el que tots creuen.
Per primera vegada a l’acte de consagració de la catedral d’Urgell al segle x, va ser pronunciat el gentilici “Lauredià” amb el seu nom llatí “Lauredia”.[1]
Des del 1995 (Primeres eleccions comunals constitucionals) hi ha hagut 5 cònsols majors a Sant Julià de Lòria. Actualment ostenta el títol en Josep Majoral Obiols.
