Està situada[1] al bell mig de la població, molt lleugerament aturonada en el seu entorn, envoltada pel cementiri vell.
És un temple originalment romànic que ha arribat[2] als nostres dies molt modificat. Es creu que va ser construïda als segles XI i xii en dues etapes que s'endevinen per una junta entre les capelles[3] però les primeres notícies que se'n tenen no arriben[2] fins al 1247. Posteriorment es van elevar els murs laterals, es va cobrir la nau amb volta de canó i es va afegir[3] un campanar de paret a la façana occidental. En aquesta mateixa façana es va obrir una porta nova[2] el 1728, tot i que a la façana sud una altra porta ha conservat[3] el caràcter original. L'absis també ha desaparegut, substituït[2] per una cambra rectangular, i al segle xix s'hi van afegir[3] les sagristies.
L'església encara conserva el cementiri del poble al seu voltant com era usual antigament arreu.
Gavín, Josep M. «Cerd 184. Sant Iscle i Santa Victòria de Vilanova de les Escaldes». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3*). ISBN 84-85180-12-7.