Actualment l'estat d'aquesta església és de ruïna total. No és pas possible amb les restes que queden reconstruir, ni tan sols, la planta. El segle passat l'arquitecte Coll i Vilaclara en dibuixà una, però s'ha perdut.[1]
Segons els testimonis de les persones que l'havien vist quan encara estava dempeus, el temple era de planta rectangular, sense absis, i al seu interior hi havia quatre capelles. No poden precisar, però, com era la coberta, on parava la porta, ni la disposició de les finestres.[1]
Història
La trobem ja esmentada el 1046 i la seva funció parroquial el 1063, així com el 1077 i el 1079 encara que, a cap de les llistes parroquials, ni a les anteriors a 1154, 1361 o 1438, es fa referència a Sant Genís. En canvi, el 1280 es feu un capbreu de fidels a aquesta parròquia. Aquesta funció la perdé abans del 1685, quan ja era sufragània de Sant Jaume d'Olzinelles.[1]
Aquesta església depengué del Monestir de Santa Maria de Ripoll i no del de Sant Benet, la qual cosa quedà palesa quan el 1228 s'afirmà que les sagreres de Sant Genís estaven a l'alou de Santa Maria de Ripoll. L'església tenia un cementiri documentat el 1080.[1]
Referències
↑ 1,01,11,21,3«Sant Genís de la Vall dels Horts». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 3 desembre 2015].
