És una església d'una nau i absis semicircular. Volta apuntada a la nau, arc triomfal de la mateixa forma i volta absidal ametllada. Finestres romàniques de doble esqueixada; restes de la porta primitiva a migdia, d'arc de mig punt.[1]
Als afegitons i reformes postmedievals hi corresponen les capelles laterals, la sagristia i el cos superior o terrabastall. També són tardanes les obertures del frontis: porta barroca classicitzant amb frontó corbat i partit i fornícula i un òcul. A la porta hi figura l'any 1722. Al costat N del temple es dreça la petita torre-campanar romànica de pla quadrat i un pis d'obertures geminades. (fitxa pròpia)[1]
L'aparell romànic és de carreus grans i ben escairats. Els murs dels sectors afegits són construïts amb pedres sense treballar, lligades amb carreus angulars.[1]
El campanar de Sant Genís és un petit cloquer de torre de planta quadrada al costat septentrional de l'església. El pis superior té quatre obertures geminades i romàniquesque tenen arquets de mig punt, columnetes i capitells. Corona la torre una cornisa[1]
Història
L'església de Sancti Genesii de Canavells és una de les parròquies de la comarca que figuren com a possessió de la Canònica agustiniana d'Ullà, a l'acta de consagració de la seva església de Santa Maria de l'any 1182.[1] És citada per primera vegada el 1071 i el 1182 fou sotmesa a la canònica de Santa Maria d'Ullà. El temple, dels segles XII-xiii, està compost d'una nau amb absis semicircular i amb un campanar de torre, d'uns 8 metres d'alçada, amb finestres geminades separades per una columneta cilíndrica amb capitell, datable entre els segles X o XI.[2]
Referències
↑ 1,01,11,21,31,4«Sant Genís de Casavells». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 agost 2015].
