Església d'una sola nau i originàriament amb creuer. Els murs són de pedres irregulars i morter, conserva dos contraforts a les parets laterals exteriors.[1]
A l'interior, la coberta és de volta de creueria enguixada. Sobre la porta d'entrada es conserva un cor elevat fet de fusta, les parets encara conserven restes de pintura.[1]
La porta d'entrada està tapiada i s'ha enderrocat els murs que formaven la part dreta del creuer, actualment l'arc del creuer fa de porta a l'edifici, que s'utilitza com a garatge.[1]
Història
L'església de Sant Genís de Caraüll havia estat un edifici romànic del qual es conserven algunes restes fora d'Oristà, a 1 km de l'actual església.[1]
Parròquia independent des del segle xi fins al xiii i sufragània d'Oristà des del segle xv. L'edifici actual és fruit d'una reconstrucció del segle xviii, com demostra la data de 1792 a la llinda de la porta d'entrada. No té culte des de 1936.[1]
Referències
↑ 1,01,11,21,31,4«Sant Genís de Caraüll». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 14 setembre 2017].
