Va ser aixecada entre els anys 1885 i 1892 gràcies al mecenatge d'Emília Carles Tolrà, propietària de l'empresa tèxtil Tolrà.[1] Él projecte és obra de l'arquitecte Joan Martorell i Montells i la direcció d'obra correspon a Emili Sala i Cortés, tot i que, de la façana i el timpà es va encarregar l'escultorRossend Nobas. A la cripta del temple es va emplaçar el panteó de la família Tolrà i finalment va ser consagrat el 25 de juny de 1892.[1] Constitueix un exemple molt destacat d'art neogòtic a Catalunya.
Per les seves grans dimensions i la seva bellesa se la coneix com "la Catedral del Vallès"
Arran de la persecució religiosa promoguda des dels anys 30 per la Segona República Espanyola, i durant a la Guerra Civil Espanyola, va ser feta malbé i despullada de les seves obres d'art, secularitzada i convertida en mercat. Es va tornar a consagrar l'any 1952. Ha estat restaurada entre 1984 i 1993.
Referències
↑ 1,01,1Albertí, Elisenda. Decidides. Set dones contra corrent.. Albertí Editor, 1/3/2017, p. 64. ISBN 9788472461574.