Edifici de planta rectangular, bastit de maó i maçoneria arrebossada en alguns punts, amb reforç de carreus als angles, amb creuer no sobresortit, i cobert per teulada a dues vessants i cúpula central. Interiorment presenta tres naus, en creu grega, separades per pilastres, creuer i absis semicircular a banda i banda del qual hi ha, en prolongació de les naus laterals, la capella del Santíssim i la Sagristia. D'un fris continu arrenca la volta, de mig punt amb llunetes i arcs faixons. L'interior és enguixat i pintat i l'absis presenta sis falses columnes d'estil jònic. El cor cobreix l'entrada. La façana amb un ampli fris central, té una portalada senzilla de llinda recta rematada per una fornícula buida i mig ull de bou. El conjunt és acabat per un frontó triangular. El campanar, als peus, és molt petit, de maó i en forma d'espadanya, amb un breu remat que inclou el rellotge.[1]
La Pica beneitera es troba adossada al mur de l'entrada, al costat dret. Treballada en marbre té forma semiesfèrica, amb un diàmetre de 41cm i una base de 25cm. Està muntada sobre un peu prismàtic de secció octogonal. Sota una sanefa de branques i fulles que ocupa la part superior, hi apareixen sis escuts tres dels quals són inidentificables per ser massa propers a la paret. Els tres restants representen les lletres JHS, una pinya, i una mà amb una branca.[1]
Història
Les dades sobre l'edifici són extraordinàriament migrades. Se sap que fou construït el segle xix en substitució d'un edifici pretesament romànic. Segurament correspon a la primera i segona dècada. Alguns elements foren aprofitats. Posteriorment s'hi afegí el campanar i es tapiaren algunes obertures.[1]
D'acord amb algun autor i el que sembla més versemblant és que la pica fou cisellada arran de la unificació dels pobles de Les Pinyeres i El Masroig. Instal·lada a l'església antiga fou traslladada a la nova, en un lloc no gaire visible.[1]
↑ 1,01,11,21,3«Església de Sant Bartomeu». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 19 desembre 2012].
