L'any 1313, els Germans Hospitalers de sant Antoni van adquirir uns terrenys extramurs de la ciutat, junt al camí de Morvedre (actual carrer de Sagunt), a les proximitats del poblat d'Orriols, per construir un xicotet hospital i una ermita, dels quals no queda rastre en l'actualitat, però entre 1476 i 1492 es va edificar el convent i l'església de Sant Antoni Abat.[2] Després de la supressió de l'orde, el convent va romandre abandonat des del 1787 fins a 1805, quan els dominics la van fer casa de Sant Antoni i Sant Onofre fins al 1835 en què l'abandonaren, i dos anys després va ser adquirit per monges canonesses regulars de la regla de Sant Agustí per a dedicar-lo a sant Cristòfor.[3] El 1899, el van vendre a la congregació dels Salesians, que va adaptar el convent per a establir una escola de xiquets ampliant el convent i les instal·lacions. En l'actualitat, forma part del col·legi Salesià-Sant Antoni Abat, que s'estén fins a l'avinguda del Primat Reig.
A pocs passos de Sant Llàtzer naixia el camí de Montcada, just a l'encreuament amb l'actual carrer de Maximilià Thous, on hi havia una creu de terme que marcava l'inici del camí cap a Montcada. Actualment, aquest encreuament ha sigut transformat en rotondes i s'ha edificat una reproducció de la creu en una de les vores de la rotonda.
Prop de la plaça de Don Bosco trobem el col·legi Salesià- Sant Antoni Abat, edificat sobre l'antic convent de Sant Antoni i amb l'església parroquial de Sant Antoni. Davant aquest col·legi i just en la plaça de Don Bosco, trobem una escultura en bronze en homenatge a sant Joan Bosco, conegut com a Don Bosco i fundador de la congregació Salesiana. L'escultura va ser inaugurada l'any 1999 en commemoració del centenari dels salesians a València (1898-1998).
L'església parroquial de Sant Llàtzer o San Lázaro, antiga ermita que queda d'un primitiu hospital per a malalts de lepra, està situada molt a prop de la rotonda que marcava l'inici del camí de Montcada, on trobem la reproducció de la creu que en marcava l'inici.