San Lorenzo in Damaso és una basílica situada a Roma, al barri Parione, incorporada al palazzo della Cancelleria, a la plaça homònima. És una de les moltes esglésies romanes dedicades a Sant Llorenç (màrtir). La façana de l'església està inserida a la llarga façana del palau, a la dreta.
Història
L'església és coneguda des de l'antiguitat tardana, des del sínode del papa Símmac (499), com a Titulus Damasi. Segons la tradició, San Lorenzo in Damaso va ser construït per primera vegada pel Papa Damas I a casa seva vers el 380.
Hi ha una cobla atribuïda al Papa Dàmas celebrant la construcció de l'església:
Donato Bramante va modificar-la substancialment al final del segle xv per ordre del cardenal Raffaele Riario, durant la renovació de l'edifici adjacent del palau de la Cancelleria, donant-li una nova forma interna.
A principis del segle xix, sota el govern francès, va ser profanada. El 1820, per recomanació del Papa Pius VII, va ser restaurada per Giuseppe Valadier, rebent la disposició actual.[1]
Es va fer necessària una restauració més després d'un incendi que va danyar la basílica en 1944.
L'església està construïda en un mithraeum romà; excavacions realitzades sota el pati del palau de la Cancelleria al 1988-1991 han posat de manifest els fonaments (segles IV i V) de la gran basílica fundada pel Papa Dàmas I, una de les esglésies més importants paleocristiana de Roma. També es va identificar un cementiri en ús del segle viii fins just abans de la construcció del palau. L'església primitiva va tenir com a característica especial una creu transversal situada darrere de l'absis, de manera que la basílica apareixia envoltada d'arcades.[2]
A la segona capella sempre a la dreta, a continuació de l'anterior, es troba la tomba de Pellegrino Rossi, el primer ministre del govern constitucional de Pius IX, que va ser assassinat en 1848 per Pietro Tenerani.
A la paret esquerra de la capella del Sagrat Cor de Jesús en agonia, en un quadre, es retrata l'arquitecte Vincenzo De Rossi Re (1834-1888), juntament amb altres persones mentre que presenten al Papa Lleó XIII els estatuts de la Pia Unió del Sagrat Cor de Jesús en agonia a la mateixa església, fundada el 1883.[3]
El títol cardenalici
El títol cardenalici de San Lorenzo nel Teatro Pompeio va ser instituït pel Papa Evarist al voltant del 112 i va ser confirmat pel Papa Damas I, que se suposa que ocupà aquest títol de cardenal, el 366.
El títol va arribar a aparèixer en les llistes dels segles vi, vii i xii, quan finalment es va anomenar San Lorenzo in Damaso. D'acord amb el catàleg de Pietro Mallio, elaborat sota el pontificat del papa Alexandre III, el títol estava col·legiat a la basílica de Sant Pere i els seus sacerdots celebra missa al seu torn. Amb la butllaEtsi ad singula del 5 de juliol de 1532, el papa Climent VII va cedir a perpetuïtat aquest títol al vicecanceller de la Santa Església Romana, independentment del seu orde cardenalici (diaca, prevere o bisbe). Aquesta norma va estar vigent fins al 1973, quan el papa Pau VI va abolir el càrrec de vicecanceller
Francesco Barberini el vell, diaconia pro illa vice (24 de novembre de 1632 - 14 de novembre de 1644); (14 de novembre de 1644 - 23 d'octubre de 1645); in commendam (23 d'octubre de 1645 - 10 de desembre de 1679 mort)
Pietro Ottoboni, diaconia pro illa vice (14 de novembre de 1689 - 26 de juny de 1724); (26 de juny de 1724 - 29 de gener de 1725); in commendam (29 de gener de 1725 - 29 de febrer de 1740)
.jpg)