Després de la mort del seu marit a Perpinyà en 1196, Sança fou relegada pel seu fill Pere el Catòlic a una posició de segon pla en política. Va deixar la cort i es retirà al monestir de Santa Maria de Sixena, que ella havia fundat en 1188 i donat a les monges Comanadores de Sant Joan de Jerusalem. Hi prengué l'hàbit i hi visqué com a monja fins a la seva mort.
Panteó reial de Sixena, amb la tomba de la reina fundadora i la del seu fill Pere el Catòlic.
Portà al monestir la seva filla Constança d'Aragó i de Castella, reina vídua d'Hongria, que hi visqué entre 1204 i 1208, quan marxà a Sicília per casar-s'hi de nou. Sança morí poc després, el 9 de novembre del 1208. Fou sebollida davant l'altar major del monestir, on també fou sebollit el seu fill Pere el Catòlic.
Per la seva fundació a Sixena, la primera de l'orde, és considerada com a fundadora de la branca femenina de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, les Comanadores de Sant Joan de Jerusalem, i venerada com a serventa de Déu al si d'aquest orde. A molts documents de l'arxiu de Sigena parla de "Sancte Regine Sancie fundatricis istius Religionis et Conventus" ("santa reina Sança, fundadora d'aquesta religió i convent").
A l'església de Nuestra Señora del Temple de Saragossa es conserva una pintura de la reina amb una inscripció que l'anomena "Santa Reina Doña Sancha". El seu culte, però, no va tenir repercussió fora dels monestirs de l'orde.
