Sanç VI de Navarra dit «el Savi» (1132 - Pamplona, 27 de juny de 1194) fou rei de Navarra succeint son pare al tron de Navarra (1150-1194).
El seu regnat es va caracteritzar pels constants enfrontaments amb el Regne de Castella i el Regne d'Aragó, per les importants obres arquitectòniques que va realitzar i la fundació de nombrosos monestirs cistercencs.
Les dificultats inicials el van obligar a dur a terme reformes jurídiques i administratives que van millorar la hisenda real, fet li comportà un augment de la popularitat i que li van permetre enfrontar-se a les conseqüències del Tractat de Tudellén de 1151 i al Tractat de Carrión, firmats entre Castella i Aragó per repartir-se el regne de Navarra.
Gràcies a l'Acord de Sòria Castella va conservar les seves possessions a Navarra. Però les relacions amb Aragó van ser difícils en vida de Ramon Berenguer IV, el qual no havia mantingut la seva paraula de casar-se amb Blanca Garcés de Navarra, germana de Sanç VI. A la mort de Ramon Berenguer IV les relacions milloraren, així Alfons el Cast va firmar un acord amb Sanç VI per repartir-se les terres conquerides al Regne de Múrcia el 1163. El 1190 tornaren a firmar un altre acord a Borja[1]
per protegir-se mútuament de les pretensions expansionistes de Castella. Va morir el 1194 a la cort de Pamplona.