El mostreig no s'ha de confondre amb la interpolació musical. La interpolació, a diferència del sampleig, no empra porcions copiades exactament del tema original: es torna a tocar i gravar de forma exactament igual que a l'enregistrament original però evitant infringiment de drets d'autor.[4][5]
El mostreig es va generalitzar a la música popular amb el naixement del hip hop a Nova York als anys 1970. No va ser fins als anys 80, quan el sampleig tal com el coneixem avui en dia va començar a emergir. A partir d'aquest moment la tecnologia va permetre gravar sons en format digital mitjançant ordinadors capaços tant de codificar i gravar els sons com de reproduir-los en llenguatge processable.
El 1988 sortí al mercat el sampler Akai MPC, amb un preu assequible per tots els públics i una interfície d'usuari intuïtiva, fent accessible el sampleig a molta més gent.
El sampleig és un dels fonaments de la música hip hop. Els productors de bases samplegen gravacions de funk i soul, concretament els breaks de bateria, que repetits en bucle constitueixen la base on els vocalistes -també anomenats MC- rapegen a sobre. Alguns productors han arribat a crear àlbums muntats íntegrament a partir de samples, com l'àlbum Endtroducing produït per DJ Shadow el 1996. Aquesta pràctica ha influït en pràcticament tots els gèneres musicals, essent la base de la música electrònica, el hip hop, el pop i el dub entre altres.
Drets d'autor
El mostreig sense permís pot constituir un delicte per infringiment de drets d'autor. Quan es vol samplejar una porció d'una cançó, és necessari tenir el permís tant del propietari de la gravació (normalment un segell discogràfic) com també del propietari de la composició musical. Això és degut al fet que amb el sampleig es copia tant la gravació en si com la composició conceptual del tema.[5]
El procés d'obtenció del permís per a emprar una mostra mitjançant una autorització per part dels creadors del contingut és un procés complex i costós. El cas de Grand Upright Music, Ltd. Contra Warner Bros. Records Inc el 1991 va canviar la forma d'utilitzar les mostres, ja que el tribunal va dictaminar que el mostreig sense llicència constitueix una infracció dels drets d'autor. Emprar samples de fonts populars sovint té un cost prohibitivament car, cosa que fa que en alguns casos s'opti per la interpolació musical en la qual tan sols es requereix el permís del compositor conceptual de la melodia i no del propietari de la gravació.[3]
El sampler és un instrument musical digital que permet la el sampleig de sons i gravacions. El vídeo mostra un exemple bàsic de sampleig emprant la cançó Spies del grup Coldplay.
