El samaruc (Valencia hispanica) és una espècie de peix teleosti de la família Valenciidae[2] endèmic del País Valencià i del sud de Catalunya, en perill crític d'extinció.
Característiques morfològiques
- Els adults poden mesurar de 4 a 8cm de llargària, mentre que les femelles solen ser més grans que els mascles de la mateixa edat.
- Té la boca amb dents mandibulars amb una sola punta i disposada en diverses fileres.
- Coloració terrosa-groguenca amb les aletes rematades de taronja en els mascles.
Reproducció
Té lloc entre abril i finals de l'estiu. El mascle és territorial i festeja les femelles. Ponen fins a 300 ous (d'aproximadament 2,5 mm de diàmetre) en diverses postes i que fixen a la vegetació. Els alevins viuen a la superfície de l'aigua, entre les plantes que suren.
Costums, alimentació i reproducció
És un peix gregari i fora de l'època de zel forma grups xicotets poc cohesionats.
Alimentació
És carnívor principalment: es nodreix d'insectes i llurs larves, cucs, crustacis. etc., els quals obté de la superfície.
Hàbitat i distribució
Es troba en zones de marjal amb aigües netes, ullals i séquies que se n'alimenten i, més rarament, als trams mitjans dels rius mediterranis.
Distribució geogràfica
En l'actualitat, només es troba en aigües del País Valencià i sud de Catalunya (Terres de l'Ebre).
Espècies semblants
La més similar, Valencia letourneuxi, es localitza a Albània i a l'oest de Grècia.
Principals amenaces
És una espècie en perill crític.[3] Una de les principals amenaces és la introducció d'espècies foranes depredadores,[3] com la que va fer la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana amb la introducció de la truita irisada.[cal citació]
Observacions
Freqüentment el nom samaruc és emprat com a referent de valenciania, i existeixen nombroses associacions i símbols que prenen aquest nom.
Vegeu també
Referències
Enllaços externs
| Bases de dades taxonòmiques | |
|---|
.svg){kind=icon}
.JPG)
