Salvando al soldado Pérez

Infotaula de pel·lículaSalvando al soldado Pérez
Fitxa
DireccióBeto Gómez Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Dissenyador de produccióBilbao Dunes, Coahuila (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GuióBeto Gómez Modifica el valor a Wikidata
MúsicaMark Mothersbaugh, Los Tucanes de Tijuana (en) Tradueix i Chavela Vargas Modifica el valor a Wikidata
FotografiaDaniel Jacobs (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeMario Sandoval Modifica el valor a Wikidata
ProductoraLionsgate, Televisa i Pantelion Films Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorPantelion Films Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenMèxic Modifica el valor a Wikidata
Estrena18 març 2011 Modifica el valor a Wikidata
Durada105 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost50.000.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Recaptació110.943.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0461336 FilmAffinity: 220605 Allocine: 196026 Rottentomatoes: m/saving_private_perez Letterboxd: saving-private-perez Mojo: savingprivateperez Allmovie: v545138 TCM: 869398 Metacritic: movie/saving-private-perez TV.com: movies/saving-private-perez AFI: 67664 TMDB.org: 66607
X: SoldadoPerez Modifica el valor a Wikidata

Salvando al soldado Pérez (Saving Private Pérez en anglès) és una pel·lícula de comèdia i aventures, protagonitzada per Miguel Rodarte, Jaime Camil, Joaquin Cosio, Jesús Ochoa i Adal Ramones.[1][2]

Encara que el títol semblés al·ludir a una paròdia de la pel·lícula de Steven Spielberg de 1998, Saving Private Ryan, en realitat es tracta d'una comèdia d'aventures amb vida pròpia, centrada en la cerca del personatge principal, el poderós Julián Pérez, per rescatar no sols al seu germà Juan, perdut enmig de la guerra de l'Iraq mentre lluitava per a l'exèrcit dels Estats Units, sinó també per a obtenir el perdó de la seva mare per la vida que ha portat, i de pas salvar-se a si mateix. La pel·lícula té també fortes connexions amb el cinema western, especialment en les seqüències de flashbacks, així com homenatges a pel·lícules de màfia i un estil d'acció més pròxim al cinema d'entreteniment que al cinema bèl·lic.[3]

Sinopsi

La vida ha portat a Julián Pérez per camins equivocats, però el destí li presentarà a aquest home l'oportunitat de trobar la seva redempció, quan és enviat a la missió més perillosa i noble de tota la seva vida, una missió ordenada per l'única autoritat que encara respecta: la seva mare.

Julián ha de viatjar fins a l'altre extrem del món, a un lloc anomenat Iraq, a portar de tornada, viu, al seu germà menor, el soldat d'infanteria Juan Pérez... Aquesta és la voluntat que Donya Elvira Treviño de Pérez –internada en un modest hospital de la zona aquest de Los Angeles- li ha expressat al seu fill gran, Julián Pérez, amb qui va tallar tota relació fa anys. Donya Elvira i el menor dels seus fills van emigrar als Estats Units, on van passar tot tipus de dificultats, fins al punt que el jove Juan Pérez decideix enrolar-se a l'exèrcit estatunidenc com l'única oportunitat que li queda per a obtenir la ciutadania i, per tant, una millor vida per a ell i la seva mare.

Juan Pérez és enviat al front de guerra a l'Iraq, on un mal dia el seu escamot és emboscat per la insurrecció. L'exèrcit d'EU registra a Juan Pérez com “desaparegut en acció”. Donya Elvira fa cridar Julián com l'última esperança que li queda... Amb la promesa feta, Julián Pérez torna a Mèxic, on reclutarà a un comando d'elit destinat a complir una missió suïcida: viatjar a l'Iraq i salvar al soldat Pérez.[4]

Repartiment

Producció

La pel·lícula va ser filmada als estats mexicans de Coahuila, Durango i Sinaloa i a l'estranger en escenaris de Los Angeles, Estats Units i a Istanbul, Turquia.

Premis

En la LIV edició dels Premis Ariel del 2012,[5] i d'elles en va guanyar:

Premi Any Categoria Receptor Resultat
Premi Ariel 2012 Millors efectes visuals Álex Vázquez Guanyador
Millors efectes especials Raúl Prado, Edgardo Mejía i José Carlos García de Letona Nominat

Referències