Va estudiar Medicina a la Universitat de Barcelona (1988-1994), on també es va doctorar en Genètica Molecular i Fisiologia Humana (1998).[3] Entre finals del 1998 i principis del 2008, va treballar a l'hospital Mount Sinai de Nova York, fent recerca oncològica i sobre l'envelliment cel·lular.[3] Des del 2008 continua aquestes investigacions al Mechanisms of Cancer and Ageing Lab[4] que dirigeix a la Universitat de Leicester, Regne Unit, on és catedràtic de medicina molecular del departament de Biologia Molecular i Cel·lular.[5] El 2020 es va unir, també, com a professor i investigador a la Universitat Oberta de Catalunya, i va passar a ser-ne catedràtic el 2022.[6] Des de principis del 2023, n'és el Director dels Estudis de Ciències de la Salut.[7] El 2023 es va incorporar com investigador a l'Institut de recerca conta la leucèmia Josep Carreras, on dirigeix un nou laboratori.[8] Els seus estudis han contribuït, entre altres coses, a definir nous tractaments per a la leucèmia[9] i dissenyar fàrmacs per frenar l'envelliment.[10]
El 1995 va quedar finalista del XIX Premio Antonio Machado amb el conte La bèstia amagada (publicat al recull Los mosquetones ebrios y otros relatos i, després, a Quina gran persona!). La seva primera novel·la, Mugrons de titani, coescrita amb Sebastià Roig, va guanyar el premi Vall d'Albaida el 2005. El 2006 va guanyar el VII premi Vila d'Almassora amb el recull de contes Quina gran persona! La seva segona novel·la en solitari, El joc de Déu, va obtenir el Premi Ictineu (a la millor novel·la escrita en català), premi que també va obtenir pels contes Plàstic (2019) i Revolucionaris (2022). El 2010 va guanyar el premi Joaquim Ruyra per Ullals, coescrita de nou amb Sebastià Roig, novel·la de la qual ell mateix en va escriure el guió per a l'adaptació cinematogràfica.[11] El 2012 va guanyar el 1r Premi Carlemany de Foment de la Lectura amb la novel·la Hipnofòbia i el 2016, el Ramon Muntaner per Herba Negra. Els seus llibres han estat traduïts al castellà, al francès, a l'italià, a l'alemany, a l'anglès, al coreà, al xinès, al persa, al portuguès i al gallec.[12] Ha proclamat que no creu en l'etiqueta de "literatura juvenil" i que prefereix fer servir crossover per definir les seves novel·les que també poden interessar a un públic adolescent.[13]
En el camp de la divulgació científica, ha guanyat el XIX Premi Europeu de Divulgació Científica i el XIX Premio Nacional de Edición Universitaria (ambdós per Jugar a ser déus), va portar un blog de divulgació per a El Mundo (2009-2011)[14] i actualment escriu regularment per a El Periódico i l'Ara. Va fer la secció de ciència del programa de ràdio Via lliure de RAC 1 entre 2010 i 2014[15] i des del 2016 col·labora al programa "El Balcó" de la Cadena SER. El 2024 va presentar, escriure i codirigir el programa de divulgació infantil del SX3Escolta el teu cos.[16]
Va ser un dels membres fundadors de la SCCFF. Des del 2005 escriu el blog personal bloGuejat, una entrada del qual figura en el llibre La catosfera literària 08. Des del 2013 al 2020 va ser jurat del Premi Lletra d'Or. El 2019, va fer el pregó de la Festa Major de Blanes.[17] El 2022, va ser el convidat d'honor a la CatCon.[18] Des del 2022, és el comissari del Festival Empíric de Ciència i Literatura que se celebra a Cerdanyola.[19] També toca la guitarra amb el grup d'escriptors Malalletra.
Premis literaris
XII Vall d'Albaida (2005) per Mugrons de titani, amb Sebastià Roig.[20]
↑ «[hhttps://www.elperiodico.cat/ca/oci-i-cultura/20210911/antologia-distopies-negres-catala-12067097 "Les distòpies en clau ‘noir’ també se somien en català"]». El Periódico.