Salvador González va emigrar a Barcelona amb la família quan tenia set anys, després de la mort del seu pare. Va treballar en la construcció des dels 13 anys i es va afiliar de ben jove a la CNT, on va arribar a ser member del comitè del Ram de la Construcció de Barcelona.[1]
El 1931 va ingressar en el PCC i a l'any següent va ser candidat a les eleccions del 20 de novembre al Parlament de Catalunya.
El 1933 va ser designat representant del PCC en un congrés europeu de joventuts comunistes celebrat a París. El 1934 va viatjar a Moscou' on va treballar a les obres del metro a la vegada que rebia instrucció política. A la seva tornada a Barcelona va formar part de la fundació de les Joventuts Socialistes Unificades i va ser escollit membre del secretariat de la UGT a Catalunya.
L'agost del 1936 Salvador González va participar en la fundació de les Patrulles de Control del Comitè, i va continuar formant part de la seva direcció a l'octubre, quan aquest cos de milicians va passar al control de la Generalitat republicana. Salvador González era un dels membres del tribunal que, de forma autònoma, dictaminava sentències sumàries als presoners de les patrulles.
El 1937, després de la dissolució de les Patrulles de Control, Salvador González va ser nomenat comissari general del Cos d'Enginyers de l'Exèrcit de l'Est, càrrec que va ocupar fins al final de la guerra. Llavors va exiliar-se a França, d'on ja no va tornar. Va esdevenir el responsable polític del PSUC als camps de concentració francesos. Al final de la Segona Guerra Mundial va ser apartat de l'estructura del PSUC per una purga política, però va ser rehabilitat als anys cinquanta i va ocupar un lloc al comitè del PSUC en el seu primer congrés a l'exili.
Als anys vuitanta encara era actiu a la secció francesa del PSUC, on va influir perquè no es produís l'escissió del PCC que ja era un fet a Catalunya.
