Després de la Segona Guerra Mundial, Yvars va tornar per a jugar als equips granja dels Giants. Va jugar al Manchester de la Lliga de Nova Anglaterra durant la temporada de 1946 i als Jersey City Jerseys de la Lliga Internacional durant la temporada de 1947. Va debutar a la Lliga Major el 27 de setembre de 1947 en l'únic partit que va jugar aquella temporada amb els Giants.[3] El seu únic hit de la temporada va ser de Schoolboy Rowe, un senzill al camp esquerre.[2] El 1948, Yvars va jugar 15 partits i va tindre una mitjana de bateig de .211.[3] Va jugar tres partits el 1949 i nou el 1950 amb els Giants.[3] Durant la temporada 1951 dels New York Giants, Yvars va ser el receptor de reserva darrere de Wes Westrum, i va jugar en 25 partits, colpejant .317 durant la temporada.[3] Durant el sisè joc de la Sèrie Mundial, jugà al camp dret per al out final on els Yankees van prendre la sèrie.[4]
Es recorda a Yvars com el jugador dels New York Giants que va transmetre senyals robats als seus companys que l'esperaven a la caixa de batedors durant la temporada 1951, on es va guanyar el títol.[5] A la dècada del 1980, Yvars feu públic que havia escrit un llibre de memòries anomenat How We Stole the Pennant, però l'acord editorial es va malbaratar, en negar-se a contar intimitats dels seus companys d'equip.[3]
Els Gegants van comerciar Ivars a St. Louis el 1953. Es va jubilar l'any següent i va treballar com a assessor d'inversions durant 50 anys.[3] Va morir a Valhalla, Nova York, d'amiloïdosi als 84 anys, sobreviscut per la seua dona, Antoinette; el seu fill, David; les filles Diane, Donna i Deborah; un germà, Jack; cinc néts; i tres besnéts.[6]
En 210 partits durant huit temporades, Yvars va registrar una mitjana de bateig de .244 (102 de 418) amb 41 carreres, 10 home runs i 42 RBI. Defensivament, va registrar un percentatge de camp de .987.[3]
