Salvador Alarma i Tastàs

Plantilla:Infotaula personaSalvador Alarma i Tastàs
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 novembre 1870 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort26 març 1941 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Montjuïc (Barcelona) 
Es coneix perdecorador i escenògraf
Activitat
Ocupaciópintor, escenògraf Modifica el valor a Wikidata

Salvador Alarma i Tastàs (Barcelona, 18 de novembre de 1870 - ibídem, 26 de març de 1941) va ser un decorador i escenògraf modernista. Inicià la seva formació en el taller de Miquel Moragas i participà en els muntatges del Teatre Circ Barcelonès. L'any 1899, amb l'obra La culpable, encetà la seva llarga col·laboració amb el Teatre Íntim d'Adrià Gual. El 1905 participà en les dues temporades dels Espectacles i Audicions Graner, dedicades al repertori del teatre modernista català. A partir del 1911 es converteix en el principal animador de la nova experiència del Teatre de la Naturalesa. Dos anys més tard inicià la seva dedicació a l'òpera, amb una constant presència en les produccions del Liceu. El 1927 esdevingué director de la secció d'escenografia de l'Institut del Teatre.[1]

Biografia

Alarma vist per Ramon Casas (MNAC)
Va ser decorador d'establiments d'estil modernista, com el del Anís del Mono, guanyador d'un premi de l'Ajuntament de Barcelona el 1905

Va néixer a Barcelona, fill de Teodor Alarma i Lucena, pintor, i de Dolors Tastàs i Ibran, ambdós de Barcelona.[2] A la seva família la pintura decorativa era un ofici que venia de generacions. El seu besavi Joan Alarma i el germà d'aquest, en Gabriel, foren pintors, autors d'obres murals i de miniatures, respectivament. Els frescos de la catedral de Tarragona (capella del Sagrament) concebuts al segle xvi per l'alemany Isaac Hermes foren restaurats per en Gabriel Alarma.[3]

El primer escenògraf fou l'avi de Salvador Alarma, dit Joan, qui treballava al taller d'en Josep Planella. El pare de Salvador, Teodor Alarma, va treballar amb Francesc Soler i Rovirosa en concepte d'encarregat de la pintura decorativa.[4]

Salvador Alarma estudià a l'escola de la Llotja, on fou deixeble dels pintors Josep Planella i Coromina i Ramon Amado. Aprengué les tècniques de l'escenografia de Francesc Soler i Rovirosa, i l'any 1888 passà a treballar als tallers del seu oncle Miquel Moragas i Ricart, dels quals esdevindria propietari.

Alarma tenia seu taller l'escenògraf al Teatre Circ Barceloní per on varen passar els seus deixebles entre 1870 i 1930. Hi figuren molts noms com Vallvé i Ventosa. Però el més destacat fou Josep Mestres i Cabanes qui després de molts anys d'aprendre l'ofici al seu taller, va ser soci d'Alarma.[5] La seva primera obra fou la representació a l'aire lliure de Flors del Cingle, d'Ignasi Iglésias i Pujadas.

Creava sumptuosos escenaris amb uns efectes lumínics i ambientals propis d'un quadre, convertint-se en el decorador idoni per als autors del seu temps: Àngel Guimerà, Adrià Gual, Apel·les Mestres, etc.

Va treballar de forma habitual per al Gran Teatre del Liceu a Barcelona i per alguns teatres de Madrid, com el "Teatro Martin" per al qual dissenyà un teló l'octubre de 1931,[6] o per al Teatre Cervantes de Buenos Aires, per al qual va pintar el sostre el 1921.[5] Fou l'autor de la decoració original del teatre Metropol de Tarragona, obra de Josep Maria Jujol. També va fer uns quants decorats per a obres representades al mateix teatre cap al 1910.[7] Fou autor d'elements decoratius del Casino Foment d'Igualada.

Fou contemporani i gran amic dels també escenògrafs i decoradors Oleguer Junyent i Maurici Vilomara.

Com a decorador va aplicar un modernisme exuberant i sumptuós als establiment comercials, teatres i sales on va treballar.

Obra destacada

Entre les seves obres més destacades trobem:

Fons

El Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques conserva gran part dels teatrins i esbossos de la seva escenografia. Es poden trobar a Escena Digital.[13]

Referències

  1. ↑ Mendoza 1995: 1
  2. ↑ Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1870, llibre 4t, foli 90, número de registre 5160.
  3. ↑ Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 13 agost 2013]. 
  4. ↑ Gaseta de les Arts. 15-02-1927
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «Biografia de Mestres i Cabanes». Arxivat de l'original el 2012-03-08. [Consulta: 12 juliol 2009].
  6. ↑ La Vanguardia 7-10-1931
  7. ↑ Serra Masdeu, Anna Isabel. Recorregut per la Tarragona modernista. Cossetània Edicions, 2003. ISBN 8496035336. , pàg.24
  8. ↑ González López, Palmira. Los inicios del Cine en España (1896 - 1909). (en castellà). Liceus, Servicios de Gestió, 2005. ISBN 8498222656. 
  9. ↑ «La sala de festes La Paloma celebrarà el seu centenari». 3cat24.cat, 2003. [Consulta: 11 juliol 2009].
  10. ↑ Badalona i Anís del Mono
  11. ↑ Anuari de Asociación de arquitectos de Cataluña-1911, pàg. 26-27
  12. ↑ Anuari de Asociación de arquitectos de Cataluña-1912, pàg. 38
  13. ↑ Escena Digital - Salvador Alarma i Tastàs

Bibliografia

  • Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg). ISBN 84-8043-009-5.