Salomó ben Adret

Biografia
Naixement	1235 Barcelona
Mort	1310 (74/75 anys) Barcelona
Religió	Judaisme
Activitat
Ocupació	rabí, filòsof, escriptor
Professors	Bonastruc ça Porta, Jonàs de Girona i Isaac ben Abraham de Narbona
Alumnes	Yom Tov Asevilli, Bàkhia ben Aixer, Joshua ibn Shuaib (en) , Shem Tov ben Abraham ibn Gaon (en) , Jacob ben Hananel de Sicília, Khïa ben Xelomó Khabib i Astruc Cresques
Nom de ploma	רשב״א

Salomó ben Adret (Barcelona, 1235 - Barcelona, 1310), també conegut com a Raixbà (Rabbí Xelomó ben Adret), va ser el més famós mestre de la llei jueva al segle xiii i principis del segle xiv.^[1] Deixeble de Nahmànides (més conegut com a Bonastruc ça Porta), el gran mestre talmudista de Girona, va néixer a Barcelona cap al 1235 i va morir-hi cap al 1310.^[2]

Va dirigir l'acadèmia talmúdica de Barcelona en substitució del seu mestre Bonastruc ça Porta. Va ser prestador de Jaume I el Conqueridor, durant cinquanta anys, rabí de la Sinagoga Major de Barcelona, «rav» de la comunitat jueva de Catalunya, autor de més de 3.000 responsa, que interpretaven les subtileses de la llei jueva. Desaconsellà l'aprenentatge de la filosofia grega als menors de 25 anys, en contra del seu coetani provençal Yedaya ha-Peniní.^[3] Va mantenir una disputa teològica amb fra Ramon Martí en presència del rei Jaume el Just. Ell, o potser el seu net homònim, van viatjar a Alexandria el 1304, per donar suport a l'ambaixada d'Eymeric d'Usall per rescatar fra Dalmau de Rocabertí i per tirar endavant el projecte Rex bellator.

Va escriure les obres:

• Hidduixé ha-Raixbà, un comentari del Talmud.
• Torat ha-Bàyit, un manual sobre les lleis religioses i de puresa alimentària que cal observar a casa d'un jueu.
• Mixméret ha-Bàyit, una defensa contra les crítiques d'Aaró ha-Leví de la Torat ha-Bàyit.
• Xaar ha-Màyim, una obra sobre el ritual de purificació del micvé.
• Avodat ha-Qodeix, manual de lleis sobre el sàbat.

• Masiá de Ros, Ángeles. La Corona de Aragón y los estados del Norte de África (en castellà). Barcelona: Instituto Español de Estudios Mediterráneos, 1951. 
• Reyes i Vidal, Josep Maria. Eymeric de Usall, el último Templario (en castellà). Bubok. ISBN 978-84-9916-188-4 [Consulta: 24 novembre 2009].  (Sobre el viatge d'un Shlomo ben Adret a Alexandria el 1304)
• Sobrequés i Callicó, Jaume (dir.). La Catalunya jueva. Girona: Ed. Museu d'Història de Catalunya, 2002.  (Sobre el seu paper en l'ensenyament)

• «Salomó ben Adret de Barcelona, 1235-1310: El triomf d'una ortodòxia» Barcelona: Museu d'Història de la Ciutat, 2010 (llibret de sala, 20 pp).  PDF

• «Un carrer per a Salomó ben Adret», Edgar Straehle, butlletí MUHBA, 2018.

• Salomó ben Adret al bloc Caminant amb la història, abril 2013.

• «Salomó Ben Adret ja té un carrer al call jueu de Barcelona. El nom de qui va ser rabí de la ciutat substitueix el de Sant Domènec del Call, que feia referència a l'assassinat de jueus l'any 1391», la redacció, BTV, 9-11-2018.