La flor del saguaro és la flor oficial de l'estat d'Arizona. Amb les flors del saguaro se n'obté una mel monofloral.
El nom comú en anglès de saguaro prové de l'idioma dels amerindis O'odham a través del castellà.
Creixement
Saguaro amb crestes.
Els saguaros són espècies de vida relativament llarga i triguen 75 anys a enbrancar-se completament. La seva velocitat de creixement depèn de la pluviometria: creixen al doble de velocitat a Tucson (zona més humida) que a l'oest d'Arizona (zona més seca) Alguns saguaros poden viure 150 anys.[1] El saguaro més alt i gros, anomenat Champion Saguaro, fa 13,8 metres d'alt amb un tronc de 3,1 m de diàmetre.
Flors
Flors de saguaro
Floreix de nit entre abril i juny i els fruits, vermellosos i comestibles, maduren a final de juny. Les flor d'una mateixa planta de saguaro són incompatibles entre si i cal una pol·linització creuada amb altres peus de planta. El principal pol·linitzador és el ratpenat, que de nit s'alimenta del nèctar de la flor. Com que les flors romanen obertes fins al matí les abelles també ajuden a la pol·linització.
Benson, L. (1981). The Cacti of Arizona. University of Arizona Press. ISBN 0-8165-0509-8.
Felger, Richard; Mary B. Moser.. People of the desert and sea: ethnobotany of the Seri Indians. Tucson: University of Arizona Press, 1985.
Drezner TD (2005) Saguaro (Carnegiea gigantea, Cactaceae) growth rate over its American range and the link to summer precipitation. Southwest Nat 50:65–68.
.svg){kind=icon}
_blossoms.jpg)
