Actualment, s'hi ubica l'oficina de turisme i un centre d'interpretació del gremi de la pesca a Calella i del patrimoni marítim del terme. Sa Perola esdevé així un testimoni del passat de Calella de Palafrugell amb un gran valor des del punt de vista etnològic, social i cultural, l'interès del qual va més enllà del terme municipal de Palafrugell a causa de la destrucció de la majoria de tenyidors de la costa catalana.[2]
Història
L'edifici de Sa Perola probablement va ser construït a finals del segle xviii pel Gremi de Pescadors de Palafrugell. Les instal·lacions de l'edifici eren utilitzades per tenyir les xarxes de cotó per assegurar-ne la conservació. També era un espai de reunió dels pescadors. El pescador Joan Bofill i Codina (Calella de Palafrugell, 1816 – 1884) va comprar la casa de Calella coneguda com a Sa Perola, l'any 1865, quan es va extingir l'antic gremi de mariners. El 1868 la va vendre a una representació dels pescadors de Calella per tal que fos utilitzada comunitàriament.[3][4]
L'ús de Sa Perola va anar disminuint fins als anys 60 del segle xx, ja que s'havia anat imposant l'ús de les xarxes de niló, les quals no calia tenyir. El 1986 el Gremi de Pescadors va cedir l'edifici de Sa Perola a l'Ajuntament de Palafrugell amb la condició que tingui ús públic, i la planta baixa va passar a convertir-se en l'oficina de turisme de Calella de Palafrugell. L'any 2010 es va inaugurar a la planta pis de l'edifici el centre d'interpretació de Sa Perola i del patrimoni marítim i pesquer de Palafrugell.[1][5][6]
Sa Perola és un testimoni del passat de Calella amb un gran valor des del punt de vista etnològic, social i cultural, però el seu interès, degut a la destrucció de la majoria de tenyidors de la costa catalana, va més enllà del terme de Palafrugell. La planta baixa ens permet conèixer el procés de tenyir les xarxes, el qual permetia allargar la seva conservació, i també observar en una pel·lícula d'Arcadi Gili la utilització de les xarxes a Calella, des de l'estesa i la recollida a la platja a la utilització durant la pesca, calant i llevant.
A la planta pis s'hi troben —resseguint les seves parets— una introducció a la solidaritat marinera i als gremis de Calella, amb les seves funcions religioses, socials i professionals. A més, la història de Calella s'ha resumit en l'audiovisual de vuit minuts de durada, elaborat a partir d'imatges actuals i antigues.
Complementa el centre d'interpretació la situació de les infraestructures i dels elements que es conserven en el terme relacionats amb les activitats marítimes i pesqueres: cases de pescadors, barraques, torres de guaita, platges on s'estenien les xarxes per assecar-les, peroles, etc. El projecte ha sigut coordinat i documentat per l'Arxiu Municipal de Palafrugell, l'Institut de Promoció Econòmica de Palafrugell (IPEP) i el Museu de la Pesca.[7]
BADIA HOMS, Joan. “Un vell local de tenyir xarxes de pesca fa d'oficina de turisme”, dins Estiu'87, suplement del diari Avui. 1 agost 1987.
GARRIDO, Alfons. Origen i evolució de les associacions de pescadors a través del Gremi de Sant Pere de Palafrugell (segles XVII-XX). Estudis del Baix Empordà, volum 29. 2010. pp. 161-179.
SALA LLOPART, Blanca. Sa Perola i la pesca a Calella. Quaderns de Palafrugell, núm. 17. Ajuntament de Palafrugell. 2008.
