SMS Viribus Unitis

Infotaula de vaixellSMS Viribus Unitis
Noms
SMS Viribus Unitis
(1910–1918)

Jugoslavija
(1918–1918) Modifica el valor a Wikidata

DrassanaStabilimento Tecnico Triestino (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
País de registre
Historial
Autoritzat
1908
Col·locació de quilla
24 juliol 1910
Avarament
24 juny 1911
Assignació
5 octubre 1912
Naufragisabotatge,
1r novembre 1918

44° 52′ 09″ N, 13° 49′ 09″ E / 44.8692°N,13.8192°E / 44.8692; 13.8192 Modifica el valor a Wikidata
Operador/s
   K.u.K. Marine(1912–1918)
   Estat dels Eslovens, Croats i Serbis(1918–1918) Modifica el valor a Wikidata

  SMS Viribus Unitis
5 desembre 1912 – 31 octubre 1918
OperadorK.u.K. Marine
DestíEntregat a l'Estat dels Eslovens, Croats i Serbis

  Jugoslavija
31 octubre 1918 – 1 novembre 1918
OperadorEstat dels Eslovens, Croats i Serbis
DestíEnfonsat per sabotatge
Característiques tècniques
Tipuscuirassat
derelicte Modifica el valor a Wikidata
ClasseClasse Tegetthoff Modifica el valor a Wikidata
Desplaçament22000 t (estàndard)
22860 t (màxim) Modifica el valor a Wikidata
Eslora152,2 m Modifica el valor a Wikidata
Mànega27,3 m Modifica el valor a Wikidata
Calat8,6 m Modifica el valor a Wikidata
Propulsió
12 calderes Yarrow
4 turbines de vapor Parsons
Potència25.000 CV Modifica el valor a Wikidata
Velocitat20.4 kn Modifica el valor a Wikidata
Autonomia4200 mn a 10 kn Modifica el valor a Wikidata
Capacitat1.087 Modifica el valor a Wikidata
Característiques militars
Blindatgecintura: 280 mm
torres: 40 mm
horitzontal màx.: 48 mm
Armament
Més informació
ConflictesPrimera Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata

El SMS Viribus Unitis fou un cuirassat de la marina imperial austrohongaresa, el primer cuirassat monocalibre austrohongarès, juntament amb les altres tres unitats de la mateixa classe: el SMS Tegetthoff, el SMS Prinz Eugen i el SMS Szent Istvan. Fou el vaixell insígnia de la marina austrohongaresa durant la I Guerra Mundial.

Característiques

El Viribus Unitis formava part d'un ambiciós projecte per dotar de moderns cuirassats monocalibre la marina imperial. El disseny original era de l'enginyer naval S. Popper. Després de diversos projectes, presentats davant del comandant en cap de la flota, l'almirall Rudolf Montecuccoli, les dificultats pressupostàries de la corona obligaren a reduir considerablement l'abast del projecte.

Les dificultats pressupostàries es traduïren en algunes deficiències en la protecció i en l'estabilitat del vaixell. En canvi, l'armament principal, format per 4 torres triples de 305 mm fabricades per Skoda, era de gran qualitat i li atorgava una gran potència ofensiva; de fet, era la primera vegada que s'utilitzaven torres triples esglaonades i alguns experts en qüestionaren la seguretat pel risc que respresentaven per a l'estabilitat.

Activitat

Durant la I Guerra Mundial, ni el Viribus Unitis ni les altres unitats de la classe Tegetthoff entraren en combat amb unitats navals aliades. El 30 d'octubre de 1918 es donà l'ordre d'entregar la flota al nou Estat dels Eslovens, Croats i Serbis, i el Viribus Unitis es convertí en el vaixell insígnia de la nova flota, sota comandament de l'ex capità de la K.u.K. Marine Janko Vuković.

Nogenmenys, malgrat les declaracions de neutralitat del nou estat, el matí de l'1 de novembre dos oficials italians aconseguiren penetrar al port de Pula amb un SLC (una mena de minisubmarí tripulat) i fixar 200 kg de mines al casc del Viribus Unitis. Els oficials italians foren capturats, però l'explosió enfonsà el vaixell amb uns 300 dels seus tripulants i l'almirall Vuković.

Vegeu també