Aquesta contracció produeix un augment de la pressió en la cavitat cardíaca auricular, amb ejecció del volum sanguíni contingut.
La contracció de les aurícules fa passar la sang dels ventricles a través de les vàlvules auriculo-ventriculars. Mitjançant la sístole ventricular augmenta la pressió intraventricular cosa que causa la coaptació de les vàlvules auriculo-ventriculars i impedeixen que la sang es torni a les aurícules i que, per tant, surti per les artèries, ja sigui als pulmons o a la resta del cos. Després de la contracció el teixit muscular cardíac es relaxa i es dona pas a la diàstole, auricular i ventricular.