Símun av Skarði

Plantilla:Infotaula personaSímun av Skarði
Imatge
Rasmus Rasmussen (esquerra) i Símun av Skarði (dreta).
Biografia
Naixement3 maig 1872 Modifica el valor a Wikidata
Skarð (Illes Fèroe) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 octubre 1942 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Tórshavn (Illes Fèroe) Modifica el valor a Wikidata
Membre del Løgting feroès
1906 – 1914
Circumscripció electoral: Norðoyar
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióAskov Højskole (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, director d'escola, polític, escriptor, traductor Modifica el valor a Wikidata
PartitSjálvstýrisflokkurin Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeSúsanna Kathrina Jacobsen (1901–1942) Modifica el valor a Wikidata
FillsSigrið av Skarði Joensen, Jóhannes av Skarði Modifica el valor a Wikidata
GermansAnna Suffía Rasmussen Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: fddf2551-a750-4cf3-b87e-2578c481a677 Modifica el valor a Wikidata

Símun av Skarði (Skarð, 3 de maig de 1872 - Tórshavn, 9 d'octubre de 1942) va ésser un poeta, polític i mestre feroès amb passaport danès.[1]

Una de les seves obres més famoses com a poeta és l'himne de les Illes Fèroe (Mítt alfagra land), anomenat normalment Tú alfagra land mítt, ja que són les seves primeres paraules.

Biografia

Símun av Skarði va néixer al poble de Skarð, a l'illa feroesa de Kunoy.

El 1893, va ingressar al seminari de Tórshavn, on es va graduar com a professor el 1896. Va assistir a l'institut popular danès d'Askov Højskole de 1896 a 1898, i després a l'Escola Estatal de Mestres de Copenhaguen de 1898 a 1899. El 1899 va fundar el co- Institut popular feroès (Føroya Fólkaháskúli) juntament amb Rasmus Rasmussen (1871–1962). Hi va treballar com a director i professor des de 1899 fins a 1942. La germana de Símun, Anna Suffía Rasmussen (1876–1932), que s'havia casat amb Rasmus Rasmussen, va exercir-hi com a superintendent. Rasmus Rasmussen hi va treballar com a professor fins a 1947.[2]

Va ser membre del parlament pel Sjálvstýrisflokkurin (Partit independentista) del 1906 al 1914.

Va ser el marit de l'educadora Sanna av Skarði (1876–1978), que també va ensenyar a Føroya Fólkaháskúli. Van ser els pares de la periodista Sigrið av Skarði Joensen (1908–1975) i del lingüista Jóhannes av Skarði (1911–1999). El primer ministre danès Lars Løkke Rasmussen és el seu besnét.[3]

Obra

Les obres completes de Símun av Skarði, en set volums, van ser publicades per la seva néta, Turið Sigurðardóttir.

  • Tú alfagra land mítt (1906)
  • Jólasálmar og morgun- og kvøldsálmar, Fram, Tórshavn, 1913, 30 pàgines (salms i himnes, en col·laboració amb Jákup Dahl)
  • Vár: sjónleikur í fimm pørtum, 2a edició, Ungu Føroyar, Tórshavn, 1960, 67 pàgines
  • Streingir, ið tóna; ritstjóri, Turið Sigurðardóttir
    • Streingir, ið tóna: Yrkingar, (poèmes) Fannir, Tórshavn 1998 (ISBN 99918-49-20-3), 176 pàgines
    • Streingir, ið tóna II: Søguligar greinir, skaldskapur og søga, Fannir, Tórshavn 1999, (ISBN 99918-49-25-4), 257 pàgines
    • Streingir, ið tóna III: Skald og skaldskapur, mál og upplýsing, mentan, Fannir, Tórshavn, 2000, (ISBN 99918-49-27-0), 446 pàgines
    • Streingir, ið tóna IV: Søgur og ævintýr, Fannir, Tórshavn, 2001, (ISBN 99918-49-31-9), 274 pàgines
    • Streingir, ið tóna V: Søgur og ævintýr, Fannir, Tórshavn, 2002, (ISBN 99918-49-31-9), 102 pàgines
    • Streingir, ið tóna VI: Vár og Víkingarnir á Hálogalandi, Fannir, Tórshavn, 2003, (ISBN 99918-49-37-8), 161 pàgines
    • Streingir, ið tóna VII: Skaldsøgan Strondin bláa eftir Kristmann Guðmundsson (traductions de l'islandais), Fannir, Tórshavn 2005, (ISBN 99918-49-38-6)

Referències

  1. ↑ «Simun av Skarði» (en danès). Dansk Biografisk Leksikon. [Consulta: 22 desembre 2023].
  2. ↑ «Rasmus Rasmussen» (en feroès). haskulin.fo. [Consulta: 22 desembre 2023].
  3. ↑ «Sigrid av Skarði Joensen» (en danès). Dansk Biografisk Leksikon. [Consulta: 22 desembre 2023].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Símun av Skarði