Ja com a jove estudiant de medicina Hilferding pertanyia al cercle dels austromarxistes. Otto Bauer, Karl Renner, Max Adler, Gustav Eckstein eren i van continuar essent els seus millors amics, mentre que Karl Kautsky, que va publicar els seus primers articles a Die Neue Zeit, va ser el seu mentor.[1]
Rudolf Hilferding va escriure el llibre que aviat el convertí en l'economista marxista més conegut de la seva època. Das Finanzkapital («El capital financer»), publicat el 1910 a Viena, va esdevenir ràpidament en el clàssic més llegit, més citat i més reverit per amics i enemics: molts van voler veure en ell una continuació d'El capital de Karl Marx a l'alçada de l'original. Fins aleshores va ser l'intent més ambiciós i sistemàtic per explicar en una terminologia marxista els recents esdeveniments i canvis estructurals que havien portat a la Gran Depressió.[1]
Hilferding va anar «amb Marx més enllà de Marx» en la teoria del diner, l'anàlisi del crèdit i els mercats financers, l'anàlisi dels fenòmens de la competència, en la teoria de les crisis i l'anàlisi de la política econòmica i financera dels estats capitalistes.[1]
Després de convertir-se en un reconegut periodista afí a l'SPD, participà en la Revolució Alemanya. El 1923 fou Ministre d'Economia d'Alemanya, càrrec que també ocupà entre el 1928 i 1929. El 1933 va veure's obligat a exiliar-se'n, primer a Zúric i després a París, on va morir a mans de la Gestapo el 1941.
Obra publicada
Kriegskapitalismus. In: Arbeiter-Zeitung., Wien 1915.
Böhm-Bawerks Marx-Kritik. In: Marx-Studien. Blätter zur Theorie und Politik des wissenschaftlichen Sozialismus. Band 1, Wien 1904, S. 1–61 (Reprint: Auvermann, Glashütten 1971) mxks.de (PDF, 1,5 MB).
Das Finanzkapital. In: Marx-Studien. Blätter zur Theorie und Politik des wissenschaftlichen Sozialismus. Band 3, Wien 1910, S. V–477 (Reprint: Auvermann, Glashütten 1971).
Organisierter Kapitalismus. Referate und Diskussionen vom Sozialdemokratischen Parteitag 1927 in Kiel. s.n., Kiel 1927.
.svg){kind=small}
