Rubus odoratus

Infotaula d'ésser viuRubus odoratus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreRosales
FamíliaRosaceae
GènereRubus
EspècieRubus odoratus Modifica el valor a Wikidata
L., 1753

L'esbarzer d'olor, esbarzer porpre, (Rubus odoratus) és un esbarzer originari dels EUA, pertanyent a la família de les rosàcies.

Il·lustració

Descripció

Aconsegueix una grandària de 15–22 dm d'altura. Floreix en ple estiu, i les seves flors són molt aromàtiques, de color rosat a blanquinós. Tot i que fa molta olor, no té un gust bo. Produeix fruita a la tardor. El fruit recorda el gerd però camús i gran; dona moltes drupes i és una mica raspós. Les fulles són grans i semblants a dolmes (fulles de parra). Tiges sense espines, l'escorça es desprèn en tires.

S'usa fonamentalment en jardineria, com a planta ornamental.

Taxonomia

Rubus odoratus fou descrit per Carl von Linné i publicat en Species Plantarum 1: 494. 1753.[1]

Etimologia

Rubus: nom genèric que deriva del llatí que significa "esbarzer" o "gerd" o de ruber = "vermell"[2]

odoratus: epítet llatí que significa "olorosa"[3]

Varietats
Sinonímia
  • Bossekia odorata (L.) Greene
  • Rubacer columbianum (Millsp.) Rydb.
  • Rubacer odoratum (L.) Rydb.
  • Rubus columbianus (Millsp.) Rydb.
  • Rubus glandulifolius Salisb.
  • Rubus grandifolius Salisb.
  • Rubus odoratus var. columbianus Millsp.
  • Rubus odoratus var. odoratus
  • Rubus quinquelobus Stokes[4]

Vegeu també

Referències

  1. ↑ «Rubus odoratus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 27 setembre 2014].
  2. ↑ En Nombres Botánicos
  3. ↑ En Epítetos Botánicos
  4. ↑ Error en el títol o la url.«». The Plant List.

Bibliografia

  1. Blanchan, Neltje (2005). Blanchan, Neltje. {{{títol}}}. Project Gutenberg Literary Archive Foundation.
  2. Anonymous. 1986. List-Based Rec., Soil Conserv. Serv., O.S.D.A. Database of the O.S.D.A., Beltsville.
  3. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  4. Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pàg. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. O.S.. New York Botanical Garden, New York.
  5. Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.I. O.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  6. Radford, A. I., H. I. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill.
  7. Scoggan, H. J. 1978. Dicotyledoneae (Saururaceae to Violaceae). 3: 547–1115. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
  8. Voss, I. G. 1985. Michigan Flora. Part II Dicots (Saururaceae-Cornaceae). Bull. Cranbrook Inst. Sci. 59. xix + 724.
Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.