Rubaut (mitjans segle xiii) fou un trobador d'origen possiblement italià. No se sap gairebé res de la seva vida. Una família Rubaldi apareix sovint en documents genovesos.
Va intercanviar una tençó (282.1a = 429.1)[2] amb Lanfranc Cigala, a qui es dirigeix anomenant-lo segne'n, contràriament a Cigala que l'anomena amic o pel nom (Rubaut). Lanfranc la planteja proposant-li un tema amorós: com interpretar el somriure d'una dama. A continuació se'n mostren les dues primeres coblas (estrofes)ː[3]
Amics Rubaut, de leis, q’am ses bauzia,
vos dirai coissi·m vai:
qe qant mi ve, ela·m ri tota via,
mas autre be no·m fai;
non sai si men'eschern o iai.
Vos qe·n cuidatz? Fai o per tricharia,
o qar li plai m’amors e ma paria?
Segne’n Lafranc, pos voletz q’eu vos dia
mon semblan, vos dirai:
cella q’amatz crei q’a cor qe·us aucia
pos null ioi vos atrai,
q’ab ris vos trahis e·us dechai,
com fetz baizan Juda Dieu, ses faillia,
e si·m desplai q’ill es vostr’enemia.
Referències
- ↑ Una explicació sobre la numeració de la poesia trobadoresca d'acord amb el repertori de Pillet i Carstens es troba a l'article Alfred Pillet.
- ↑ «Lanfranc Cigala - Rubau» (en occità i italià). Rialtoː Repertorio informatizzato dell'antica letteratura trobadorica e occitana. [Consulta: 13 març 2020].
Vegeu també
Bibliografia
- Bertoni, Giulio. I trovatori minori di Genova (en italià), 1903.
- Bertoni, Giulio «Studi e ricerche sui trovatori minori di Genova» (en italià). Giornale storico della letteratura italiana, 36, 1900, pàg. 1-56.
- Bertoni, Giulio. I Trovatori d'Italia: Biografie, testi, tradizioni, note (en italià). Mòdena: Umberto Orlandini, 1915. «Reeditat per Società Multigrafica Editrice Somu el 1967»
- Jeanroy, Alfred. La poésie lyrique des troubadours (en francès). Tolosa de Llenguadoc: Privat, 1934. ISBN 978-2051016780.
