La rotació diferencial s'observa quan diferents parts d'un objecte en rotació es mouen amb diferents velocitats angulars a diferents latituds i/o profunditats. Això indica que l'objecte no és sòlid. Les galàxies i protoestrelles mostren generalment rotació diferencial. Alguns exemples al nostre sistema solar són el Sol, Júpiter i Saturn.

Al voltant de l'any 1610, Galileu va observar les taques solars i va calcular la rotació del Sol. El 1630, Christoph Scheiner va informar que el Sol tenia diferents períodes de rotació als pols i a l'equador, estant d'acord amb els valors moderns.

• Giovanni Cassini
• Nebulosa solar
• Rotació estel·lar
• Taca solar

• Annu. Rev. Astron. Astrophys. 2003. 41:559-643 doi: 10.1146/annurev.astro.41.01152.094848 “The Internal Rotation of the Sun”
• David F. Gray, Stellar Photospheres; The Observations and Analysis of: Third Edition, chapter 8, Cambridge University Press, ISBN 9780521851862