Va ser un dels primers rostres de Canal Nou, on va presentar durant anys l'informatiu Notícies 9. El 1997, després de l'arribada del PP a la Generalitat Valenciana, i a la direcció de TVV, va ser destinada al segon canal de l'ens públic (llavors Punt 2). Aquí va presentar i coordinar el programa Solidaris, dedicat al món del voluntariat i les ONG, primer espai d'aquestes característiques a l'Estat espanyol i que ha rebut nombrosos premis (UNICEF, Conselleria de Benestar Social, Rotary Club, Creu Roja o el premi CREFAT.[1]
Ha realitzat col·laboracions per a la ràdio i la prensa.[2] És autora del llibre d'entrevistes Públicas confesiones (1996),[3] i d'un capítol del llibre Medios periodísticos, cooperación y acción humanitaria: relaciones imposibles? d'Eloísa Nos Aldás (2002). Abans del tancament de RTVV el novembre de 2013, ja havía fet la seua primera incursió en la direcció de documentals històrics, amb Mauthausen-Gusen: La memòria (2009).[4][5] És membre de la Reial Societat Econòmica d'Amics del País de València.[6]
Obres
A partir de 2013 es dedica ja de ple als documentals històrics i de memòria democràtica, especialment destinats a l'àmbit educatiu. Va dirigir i guionitzar els documentals Operació Stanbrook. Viatge a l'exili algerià, 75 anys després (2014),[7]La Mirada de Siegfried[8](2016)[9] i Fills del Silenci (2017).[10]
Des del 2019 realitza habitualment entrevistes de memòria històrica dins del projecte La nostra memòria, de la Diputació de Valencia[11] i darrerament ha dirigit i guionitzat La amarga derrota de la República (2020).[12][13] i Els àngels caiguts, el 2021.[14] El Paranimf de la Laboral de Gijón, en un programa integrat al Festival Internacional de Cine de Gijón, ha dedicat un especial a aquestes dues obres.[15]
En 2022 va realitzar la producció executiva del documental Cartes robades. Els papers de Manises[16] per a l'Ajuntament de Manises en col·laboració amb la Fundación Movimiento Ciudadano.[17] També va dirigir i guionitzar L'últim tren de Bouarfa[18] sobre l'exili republicà al nord d'Àfrica, una documental que va formar part de l'exposició de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Escriptors valencians de l'exili.[19] És autora tanmateix del capítol El nord d'Àfrica: els altres exiliats de l'obra La pàtria llunyana (2024),[20] una publicació nascuda arran de la citada exposició. En 2023 va dirigir i guionitzar El arte de conservar la memoria[21] per a la Diputació de València en el marc de l'exposició de L'ETNO,[22]Las fosas del franquismo.[23] El 2024 ha coordinat i comissariat l'exposició itinerant Contra Hitler. La huella valenciana en la Segunda Guerra Mundial,[24] per a la Federació Valenciana de Municipis i Províncies.
