Romano Guardini

Plantilla:Infotaula personaRomano Guardini
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 febrer 1885 Modifica el valor a Wikidata
Verona (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r octubre 1968 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Múnic (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaLudwigskirche (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Tübingen
Universitat de Friburg de Brisgòvia
Universitat de Bonn
Rabanus-Maurus-Gymnasium Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Múnic
Tübingen Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciósacerdot catòlic, professor d'universitat, teòleg, escriptor, filòsof Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Tübingen
Universitat de Múnic
Universitat Humboldt de Berlín Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis
Project Gutenberg: 26362

Romano Guardini (Verona, Itàlia, 17 de febrer de 1885 - Múnic, 1 d'octubre de 1968) va ser un sacerdot, pensador, escriptor i acadèmic catòlic alemany. Va desenvolupar els seus estudis i el seu treball acadèmic a Alemanya. Se'l considera un dels teòlegs més acreditats del segle XX:[1] la seva influència es va estendre a figures com el filòsof Josef Pieper, el seu amic el director d'orquestra Eugen Jochum, el sacerdot Luigi Giussani (fundador del moviment Comunió i Alliberament), l'educador Félix Messerschmid, Heinrich Getzeny, l'arquitecte Rudolf Schwarz, el filòsof Jean Gebser, i els papes Benet XVI i Francesc.

Biografia

Va néixer a Verona però amb només un any la seva família es va mudar a Magúncia (Alemanya). Va viure la major part de la seva vida en aquest país, on el seu pare va treballar com a diplomàtic.

Es va ordenar sacerdot de l'Església Catòlica l'any 1910,[2] i va ser un dels líders dels moviments espirituals i intel·lectuals que van desencadenar després les reformes aprovades pel Concili Vaticà II.

El 1922 esdevení professor de Teologia Dogmàtica a Bonn.[3] En 1923 se li va donar una posició en filosofia de la religió a la Universitat de Berlín, que va mantenir fins a ser forçat a renunciar pels nazis l'any 1939. El 1945 Guardini va ser nomenat professor de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Tubinga,[3] i va donar lliçons de filosofia de la religió. Finalment, l'any 1948 es va convertir en professor també de filosofia de la Universitat de Múnic,[1] on va romandre fins a retirar-se, per raons de salut, el 1962.

Premis i reconeixements

L'any 1952 va obtenir el premi de la pau dels llibreters alemanys,[3] i l'any 1961 li fou atorgat el Premi Erasme.[1]

Vegeu també

Bibliografia

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Santidrián, Pedro R. Diccionario breve de pensadores cristianos (en castellà). Estella: Editorial Verbo Divino, 1991, p. 215. ISBN 9788471517241. 
  2. ↑ López Quintás, Alfonso. «Romano Guardini» (en castellà). Philosophica: enciclopèdia filosófica on line, 2009. [Consulta: 11 abril 2022].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Fernández, Tomás; Tamaro, Elena. «Biografía de Romano Guardini» (en castellà). Biografías y Vidas, 2004. [Consulta: 11 abril 2022].

Enllaços externs