Un dels noms amb el que se'l coneix, Papareschi, suggereix que provenia d'una família romana del rioneTrastevere, sorgida de Gregorio Papareschi (m. 1143).
Romano Frangipani es va formar com a jurista.[1] Va ser nomenat cardenal-diaca de Sant'Angelo in Pescheria, a Roma, per Innocenci III el 1216.[2] Honori III el va enviar com a legat a França per assegurar la presència pontifícia a la croada reial del Llenguadoc el 1226. Va ser l'artífex de la celebració del Concili de Bourges (1225),[3] que va condemnar a Ramon VII de Tolosa i va posar les bases de la intervenció reial en l'afer albigès.[4] Després va romandre a França i va exercir influència sobre Blanca de Castella; Frangipani era un diplomàtic molt hàbil, i la regenta de França el va cridar per dirigir les negociacions amb Ramon VII, que van portar al Tractat de París de 1229.
Roquebert, Michel. L'épopée cathare: Le lys et la croix (1216-1229) (llibre) (en francès). 3. Tolosa de Llenguadoc: Perrin, 1986. ISBN 978-2-262-02652-3.
Strayer, Joseph R. The Albigensian Crusades (en anglès). University of Michigan Press, 1992 (Ann Arbor Paperbacks). ISBN 978-0472064762.