Rafael Nadal defensava el títol i va aconseguir emportar-se la victòria després de derrotar, a la final, al tennista japonès Kei Nishikori per 6–3 i 6–2. Amb aquest títol, Nadal aconseguia el seu 11è títol a Montecarlo i el seu 31è títol de Masters 1000, un nou rècord en tots dos casos.[1] Gràcies a la seva victòria Nadal va mantenir el número 1 al rànking de l'ATP.[2]
Caps de sèrie
Quadre
- Llegenda
- Q = Classificat/da fase prèvia
- WC = Invitació (Wild Card)
- LL = Perdedor/a afortunat/da (Lucky Loser)
|
- Alt = Suplent (Alternate)
- SE = Exempció especial (Special Exempt)
- RP = Rànquing protegit
|
- w/o = No presentat (Walkover)
- r = Retirat
- d = Desqualificat
|
Fase final
Part alta
Secció 1
Secció 2
Part baixa
Secció 3
Secció 4
Fase de classificació
Caps de sèrie
- Andreas Seppi (Classificat)
- Guillermo García López (Final classificatòria, Lucky loser)
- Viktor Troicki (Primera ronda)
- Stéfanos Tsitsipàs (Classificat)
- Maximilian Marterer (Primera ronda)
- Florian Mayer (Final classificatòria, Lucky loser)
- Federico Delbonis (Primera ronda)
- Roberto Carballés Baena (Primera ronda)
- Pierre-Hugues Herbert (Classificat)
- Jérémy Chardy (Classificat)
- Denis Istomin (Primera ronda)
- Dušan Lajović (Classificat)
- Mikhail Kukushkin (Primera ronda)
- Mirza Bašić (Final classificatòria, Lucky loser)
Classificats
- Andreas Seppi
- Marco Cecchinato
- Dušan Lajović
- Stéfanos Tsitsipàs
- Pierre-Hugues Herbert
- Ilià Ivaixka
- Jérémy Chardy
Lucky losers
- Florian Mayer
- Mirza Bašić
- Guillermo García López
Quadre classificatori
Primera secció
Segona secció
Tercera secció
Quarta secció
Cinquena secció
Sisena secció
Setena secció
Referències