Era el segon fill de l'emperador Pere II de Courtenay i la seva esposa, Violant de Flandes, germana de Balduí I i Enric de Flandes, el primer i segon emperador llatí. Quan es va conèixer a França que Pere de Courtenay i la seva esposa Violant havien mort, llur fill major, Felip, marqués de Namur, va renunciar a la corona de l'Imperi llatí en favor de son germà Robert.[2]
Emperador de Constantinoble
Durant el temps en què Robert va trigar a anar a Constantinoble, el govern el va exercir, com a regent, Conon de Béthune.
Va ser coronat emperador el 25 de març de 1221, enmig d'un bon nombre d'enemics. Va demanar ajuda al papa Honori III i al rei de França Felip III, però en l'entretant, les seves terres anaven caient en mans del despotat de l'Epir i l'Imperi de Nicea.
Alguna ajuda va arribar des d'Europa occidental, però aviat es va veure obligat a signar la pau amb Joan III Ducas Vatatzes, emperador de Nicea, al qual va confirmar totes les conquestes.
Robert es va desinteressar del govern i no va treure profit de les rivalitats entre el despotat de l'Epir i l'Imperi de Nicea. Menyspreat pels seus barons i desacreditat per la pèrdua d'Adrianòpolis, Tràcia i Bitínia, es va dedicar als plaers mundans.[3] Va raptar la filla d'un noble de Neuville-en-Artois al seu promès i es va casar amb ella en secret. El nuvi va reunir alguns barons que van irrompre en el palau per tallar-li el nas i els llavis a la jove, sense que Robert fes res per impedir-ho. Temorós per la seva seguretat, es va refugiar a Roma amb el papa Honori III, que li va retreure la conducta i li ordenà que tornés a Constantinoble. Robert va emmalaltir durant la tornada i va morir durant una escala a Morea a finals de gener de 1228.
Núpcies i descendents
Promès el 1222 amb Eudòxia Làscaris, filla de Teodor I Làscaris, emperador de Nicea, i d'Anna Comnena Angelina. El compromís es va anul·lar per motius de parentesc i d'acord amb les dues parts.
