Robert Fludd

Plantilla:Infotaula personaRobert Fludd
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 gener 1574 Modifica el valor a Wikidata
Milgate House (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort8 setembre 1637 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
ReligióAnglicanisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióSaint John's College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMedicina, misticisme, Misticisme cristià, alquímia, astrologia, ocultisme i matemàtiques Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómetge, físic, filòsof, místic cristià, alquimista, matemàtic, musicòleg, teòric musical, astròleg, ocultista Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsThomas Allen Modifica el valor a Wikidata
Premis
Musicbrainz: 281ff3ed-b828-4619-8093-297c4d07780c Discogs: 2445622 Modifica el valor a Wikidata

Robert Fludd, també conegut com a Robertus de Fluctibus (17 de gener de 1574 – 8 de setembre de 1637), va ser un important metge anglès seguidor de Paracels. Va ser astròleg, matemàtic, cosmòleg, cabalista hermètic i apologista de la Rosa-Creu.

Fludd va bescanviar punt de vista amb Johannes Kepler respecte al mètode científic i l'hermetisme.[1][2]

Biografia

Nasqué a Milgate House, Bearsted, Kent, fill de Sir Thomas Fludd i membre del Parlament anglès.[3] Assistí al St John's College, Oxford el 1591, i es graduà en B.A. el 1597 i en M.A. el 1598.[4]

Entre 1598 i 1604, Fludd estudià medicina, química i hermetisme al continent europeu.[5]

A la tornada a Anglaterra, Fludd es graduà, el 1605 com doctor en medicina. Fludd va ser un dels primers a donar suport per escrits publicats a la teoria de la circulació de la sang de William Harvey a qui potser va influir.[6][7]

Fludd morí a Londres.

Obres controvertides

Il·lustració de Fludd del microcosmos i el macroscosmos

Els escrits de Fludd són principalment controvertits. Va defensar els Rosicrucians contra Andreas Libavius, va debatre amb Kepler, argumentà contra filòsofs francesos incloent Gassendi i discutí sobre la pols de la simpatia (màgia simpàtica).[8]

Cosmologia i altres treballs

'Un astròleg i l'horòscop' de l'obra de Robert Fludd Utriusque Cosmi Historia, 1617

La filosofia de Fludd es troba a Utriusque Cosmi, Maioris scilicet et Minoris, metaphysica, physica, atque technica Historia (La història metafísica, física i tècnica dels dos mons, anomenats el més gran i el menor, publicat a Alemanya entre 1617 i 1621);[9] segons Frances Yates, el seu sistema de memòria (el qual descriu detalladament a The Art of Memory, pp. 321–341) podria estar reflectit en el Globe Theatre de Shakespeare (The Art of Memory, Chapter XVI).

El 1618, Fludd va escriure De Musica Mundana la qual descriu les teories musicals inclosa la mundana monocorde.[10]

El 1630, Fludd proposà moltes màquines de moviment perpetu. La màquina de Fludd funcionava per recisrculació a través de la roda hidràulica i el cargol d'Arquimedes. L'aparell bombava aigua de tornada en el seu dipòsit[11][12]

Diagrama de macrocosmos i microcosmos.[13]

Els seus trebals principals són:[8]

  • Utriusque Cosmi … metaphysica, physica atque technica Historia, &c., Oppenheim and Frankfort, 1617–24.
  • Philosophia Sacra et vere Christiana, &c., Frankfort, 1626;
  • Medicina Catholica, &c., Frankfort, 1629–31,

Pòstums són:[8]

  • Philosophia Moysaica, &c., Gouda, 1638;
  • Religio Exculpata, &c. [Ratisbon], 1684 (Autore Alitophilo Religionis fluctibus dudum immerso, tandem … emerso;).
  • Tractatus de Geomantia, &c. (4 volums), inclòs en Fasciculus Geomanticus, &c., Verona, 1687.

Un manuscrit no publicat encapçalat per una Declaratio breuis, &c., es troba a Royal manuscripts, British Library, 12 C. ii. Fludd's Opera 1638; un apèndix és Clavis Philosophiæ et Alchimiæ Fluddanæ, Frankfort, 1633.[8]

Notes

  1. ↑ "Philosophy Of Humanism" Dialogue Talk.
  2. ↑ Wolfgang Pauli, Wolfgang Pauli – Writings on physics and philosophy, traduït per Robert Schlapp i editat per P. Enz and Karl von Meyenn (Springer Verlag, Berlin, 1994), Section 21, The influence of archetypical ideas on the scientific theories of Kepler. ISBN 3-540-56859-X, ISBN 978-3-540-56859-9
  3. ↑ Members Constituencies Parliaments Surveys. «historyofparliamentonline.org/ ''Fludd, Sir Thomas (d.1607), of Milgate, Kent''». Historyofparliamentonline.org. [Consulta: 17 agost 2013].
  4. ↑ Debus pp. 207–8.
  5. ↑ Urszula Szulakowska. The Alchemy of Light: Geometry and Optics in Late Renaissance Alchemical Illustration. BRILL, 2000, p. 168. ISBN 978-90-04-11690-0 [Consulta: 18 abril 2012]. 
  6. ↑ William H. Huffman. Robert Fludd. North Atlantic Books, 24 setembre 2001, p. 20. ISBN 978-1-55643-373-3 [Consulta: 18 abril 2012]. 
  7. ↑ Walter Pagel. William Harvey's Biological Ideas: Selected Aspects and Historical Background. Karger Publishers, 1967, p. 340. ISBN 978-3-8055-0962-6 [Consulta: 18 abril 2012]. 
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3  Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba actualment al domini públic:  «Fludd, Robert». A: Dictionary of National Biography. Londres: Smith, Elder & Co, 1885–1900. 
  9. ↑ Karsten Kenklies, Wissenschaft als Ethisches Programm. Robert Fludd und die Reform der Bildung im 17. Jahrhundert (Jena, 2005)
  10. ↑ Manly P. Hall, The Secret Teachings of All Ages: An Encyclopedic outline of Masonic, Hermetic, Qabbalistic, and Rosicrucian symbolical philosophy (H.S. Crocker Company, Inc., 1928)
  11. ↑ [enllaç sense format] http://www.uh.edu/engines/pmm1.jpg
  12. ↑ [enllaç sense format] http://www.windmillworld.com/mills/images/fludd1618.gif
  13. ↑ Joscelyn Godwin, Robert Fludd: Hermetic philosopher and surveyor of two worlds (1979), p. 70.

Referències

Bibliografia

  • Allen G. Debus, The English Paracelsians, New York: Watts, 1965.
  • Tita French Baumlin, "Robert Fludd," The Dictionary of Literary Biography, Volume 281: British Rhetoricians and Logicians, 1500–1660, Second Series, Detroit: Gale, 2003, pp. 85–99.
  • James Brown Craven, Doctor Fludd (Robertus de Fluctibus), the English Rosicrucian: Life and Writings, Kirkwall: William Peace & Son, 1902.
  • Frances A. Yates, The Art of Memory, London: Routledge, 1966.
  • William H. Huffman, ed., Robert Fludd: Essential Readings, London: Aquarian/Thorsons, 1992.
  • Johannes Rösche, Robert Fludd. Der Versuch einer hermetischen Alternative zur neuzeitlichen Naturwissenschaft (Göttingen, Vandenhoeck & Ruprecht, 2008).

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Robert Fludd