Format al Vila-real CF, va ser fitxat pel CE Castelló quan era entrenat per Paquito. Amb només desset anys va fer el seu debut a la Segona divisió. Va ser l'1 de setembre de 1979 enfront de l'Elx CF a Castàlia, amb victoria local per 1-0. La seva joventut no va ser cap obstacle perquè Robert esdevinguera una peça clau en l'onze titular de Benet Joanet que aconseguí el tercer ascens a Primera divisió en la història del club albinegre.
Malgrat ascendir amb el CE Castelló, Robert marxà per a jugar al València CF, on va disputar un total de 10 temporades en dos períodes de quatre i sis anys, i al FC Barcelona, on va estar les quatre temporades que separen les seves etapes valencianistes. Amb la samarreta blaugrana, va jugar 196 partits oficials i va aconseguir tres títols: dues Copes del Rei i una Recopa d'Europa.[2]
Robert era un migcampista, central o interior, de vocació ofensiva i d'incansable treball durant els noranta minuts dels partits. Encara que, amb el pas dels anys, la seva posició al camp es va retardar per tal de complir tasques més organitzadores. Era molt valorat pel seu potent xut, el que li permetia tenir una considerable capacitat golejadora.
Com a entrenador es va formar en les categories inferiors del València CF. Després passà al filial valencianista, llavors en Tercera divisió. Malgrat quedar primer en la lliga, no aconseguir l'ascens en el play-off. La temporada següent fou cridat pel Córdoba CF, l'equip on es va retirar, per substituir Esteban Vigo. Els seus pèssims números (tres punts en cinc jornades) suposarien la seua destitució. Després d'un any en blanc, acceptà el càrrec de dirigir l'Oriola CF, també de Segona B. La primera temporada acabà en bona posició, però fou despatxat a mitjans de la posterior. L'estiu de 2008 fou contractat per la UD Alzira, un nouvingut a la categoria de bronze.
Secretari tècnic
L'agost de 2015 fou presentat com a nou secretari tècnic del FC Barcelona,[1] nomenat per la junta directiva acabada d'elegir, presidida per Josep Maria Bartomeu, fins al juny del 2018, quan Éric Abidal va ocupar el seu lloc.[2] El seu llegat, juntament amb el de Pep Segura, ha estat qüestionat dins l'entorn barcelonista principalment pel fet que els fitxatges procedents de la venda de Neymar no oferiren els resultats esperats.[3]
