Es va formar a Kenya i al Regne Unit, abans d'estudiar producció multimèdia a l'Arts University Bournemouth de Poole. El 2002, va començar Alter Ego, un projecte que explora el món virtual dels jocs en línia i les identitats que la gent hi crea i es conforma. Les fotografies d'Alter Ego s'han exposat internacionalment i es van publicar com a llibre el 2007. Cada retrat inclou un text escrit pel mateix subjecte que registra les seves experiències en línia.[1] Cooper va fer la volta al món per a fotografiar els cossos reals que hi havia al darrere d'alguns avatars de comunitats com Second Life o World of Warcraft. La sorpresa és que per a molts jugadors, l'avatar significava literalment una doble vida, ja que els permetia fer coses i tenir una sèrie d'habilitats que en la vida real no eren possibles, perquè eren discapacitats, perquè tenien problemes de salut o per altres motius.[2]
El 2008, Cooper va iniciar el projecte Immersion, en què registra les expressions de persones mirant la televisió, jugant a videojocs i utilitzant internet: «El treball de Cooper crea una retroalimentació doble: els jugadors reaccionen intensament a les imatges que veuen a la pantalla, mentre que nosaltres, els observadors, reaccionem amb els nostres propis sentiments a les seves expressions facials poderosament emocionals que per a nosaltres, al seu torn, són només una imatge més a la pantalla».[3] El projecte capta persones de totes les edats immerses en mitjans digitals.[4] Els mitjans de comunicació utilitzats en el projecte Immersion inclouen videojocs,[5]pornografia,[6]dibuixos animats, comèdia, vídeos d'atrocitats, esports, pel·lícules de terror i videoclips.[7]
Tècnica d'immersió
La tècnica utilitzada per Cooper per a Immersion està inspirada en un mètode desenvolupat pel documentalista Errol Morris. Conegut com el mètode «Interrotron», Morris va utilitzar el procés per entrevistar persones directament a través de l'objectiu de la càmera. Un teleprompter modificat que utilitza un mirall unidireccional per a reflectir una imatge cap a l'espectador mentre mira cap a la càmera. Morris va connectar un vídeo en directe d'ell mateix a l'Interrotron perquè pogués fer preguntes i l'entrevistat pogués mantenir el contacte visual directe amb ell, mentre s'expressava directament a la càmera i al públic.[8] Cooper va adaptar aquest enfocament, connectant consoles de jocs i ordinadors al teleprompter, a més de crear un entorn d'estudi que ha descrit com anti-shoot, en el qual l'atenció dels subjectes es desvia del propòsit de l'activitat.[9] El 2011, Cooper va treballar com a consultor a la pel·lícula Visitors, de Godfrey Reggio i Philip Glass, que va utilitzar la tècnica àmpliament.[10]
