“Carreu” és el topònim que dona nom tant al riu de Carreu, com a la serra de Carreu, com a l'antic poble de Carreu.
Com explica Joan Coromines,[2] en la formació del topònim “Carreu” actua el nom preromà de la roca, karri, que dona també per un costat “Carrànima”, i per l'altre, tot de topònims de zones muntanyoses que tenen l'element quer-: Queralbs, Querol, el Querforadat, etcètera.
És un topònim documentat des del segle x, tot i que no es pot assegurar si el document on es troba l'esment de “Carreu” es refereix a aquest poble disseminat, o bé a la casa i església de Carreu del proper terme de Gavarra, actualment pertanyent al Coll de Nargó.
La primera part del seu curs davalla cap a la vall de Carreu, en direcció sud-oest, però de seguida emprèn la direcció oest, quan passa pel nord del coll de Llívia. De seguida rep les aigües de la Font de la Menta, i poc després arriba a Capdecarreu, la casa més enlairada de la vall de Carreu, on rep la primera llau de certa importància, la del Clot del Grau.
Es torna a engorjar, als peus del pla on era aquest antic poble, i durant un bon tros el riu discorre per terres molt abruptes i allunyades de tota mena de poblament. Troba la Font del Bullidor, i tot seguit rep, quasi juntes, per la dreta, la llau Gran i la llau de Cotura. Voreja el Canarill, que queda al nord, en un altre tram bastant engorjat anomenat les Valls, i tot seguit fa la volta, a bastant profunditat, al migdia d'Aramunt.
Just superat Aramunt Vell, discorre ran de les Eres i entra en un terreny pla que ja arriba a l'embassament de Sant Antoni. En el darrer tram deixa a l'esquerra la Font de la O i la Font Mentidera. Finalment, s'aboca en el pantà a prop del lloc on hi havia hagut el poble de Sant Miquel, desaparegut sota les aigües del pantà.
COROMINES, Joan. "Carreu". Dins Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. III Bi-C. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona "La Caixa", 1995. ISBN 84-7256-902-0.