Ridha Béhi

Plantilla:Infotaula personaRidha Béhi

(2014) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ar) رضا الباهي Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 agost 1947 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Kairuan (Tunísia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, productor de cinema, guionista Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0066910 Allocine: 21020 Allmovie: p188455 TMDB.org: 1049867 Modifica el valor a Wikidata

Ridha Béhi (àrab: رضا الباهي, Riḍā al-Bāhī) (Kairuan, 7 d'agost de 1947)[1] és un director i productor de cinema tunisià.

Biografia

Va estudiar sociologia i va obtenir un màster el 1973 a la Universitat de París X Nanterre i un doctorat a l'École pratique des hautes études el 1977 [2] amb una tesi titulada Le cinéma et la société en Tunisie dans les années 60 sota la direcció de Marc Ferro.[3] Com a ajudant de televisió a Tunísia, va escriure els guions de tres curtmetratges entre 1964 i 1967 i el 1967 va realitzar el seu primer curtmetratge, La Femme statue[4] dins de la Federació Tunisiana de Cineastes Aficionats.[3]

Els seus dos primers llargmetratges, Soleil des hyènes (1977) i Les Anges (1984), es van presentar a la Quinzena de Realitzadors de Canes el 1977 i el 1985 respectivament.[2] Les hirondelles ne meurent pas à Jérusalem va rebre el premi de la crítica internacional a les Journées cinématographiques de Carthage el 1994.[2][4] La Boîte magique (2002) fou seleccionada a la Mostra Internacional de Cinema de Venècia, va rebre un Premi Especial del Jurat al Festival de Cartago i també una menció especial al jurat al 22è Festival Internacional de Cinema d'Amiens.[4][2] Va ser seleccionada com a entrada tunisiana per a la millor pel·lícula en llengua estrangera als Premis Oscar, però no va ser nominada.[5]

Va anunciar el seu nou llargmetratge titulat inicialment Brando and Brando amb Marlon Brando interpretant-se a si mateix.[6] Però el rodatge va ser interromput per la mort de Marlon Brando. La pel·lícula es va estrenar finalment com a Always Brando l'any 2011.[7] Va ser seleccionada per ser projectada al Festival Internacional de Cinema de Toronto.[8]

La seva pel·lícula Fleur d'Alep es va estrenar l'any 2016. Va ser seleccionada per representar Tunísia a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa als Oscars de 2016, però fou canviada per À peine j'ouvre les yeux de Leyla Bouzid.[9][10] La pel·lícula es va estrenar inicialment al 27è Festival de Cinema de Cartago el 28 d'octubre de 2016, i després es va estrenar regularment a Tunísia el 6 de novembre de 2016.

També va dirigir una dotzena de documentals als estats àrabs del Golf Pèrsic entre el 1979 i el 1983,[2] i una sèrie per al canal Al Jazeera titulada Portraits de cinéastes, entre 2006 i 2008.[4] Paral·lelament entre 1977 i 1980 ha distribuït a França les pel·lícules Ceddo d'Ousmane Sembène i Iskanderija... lih de Youssef Chahine.[4]

És mestre a l'École supérieure de l'audiovisuel et du cinéma de Gammarth[4] i ha dirigit diversos tallers d'escriptura arreu del món, com Méditalents que presideix al Marroc el 2012.[11]

Filmografia

Any Pel·lícula Acreditat com a Notes Ref
Director Productor Guionista
1970 Seuils interdits Sí
1977 Soleil des hyènes[12] Sí Sí
1984 Les Anges Sí
1986 Champagne amer Sí Sí
1994 Les hirondelles ne meurent pas à Jerusalem Sí Sí
2002 La Boîte magique[13] Sí Sí Sí [5]
2011 Always Brando Sí Sí Sí [7]
2016 Fleur d'Alep[14] Sí Sí Sí
2020 L'Île du Pardon Sí Sí Sí Post-producció

Premis

És membre habitual o president de jurats al món àrab:

Referències

  1. ↑ Ridha Béhi a Internet Movie Database (anglès)
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Ridha Behi». quinzaine-realisateurs.com. [Consulta: 26 febrer 2019].
  3. ↑ 3,0 3,1 Roy Armes. Dictionnaire des cinéastes africains de long métrage. París: Karthala, 2008, p. 401. ISBN 978-2-845-86958-5. 
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Ridha Béhi a Africultures
  5. ↑ 5,0 5,1 «Record-Breaking 54 Countries in Competition for Oscar(R)», 19-12-2002. Arxivat de l'original el 19 desembre 2002.
  6. ↑ «Brando to star as himself in film» (en anglès). , 19-05-2004.
  7. ↑ 7,0 7,1 «Brando's final film back on track» (en anglès). , 25-05-2006.
  8. ↑ International, Radio Canada. «Accueil | Radio Canada International» (en francès).
  9. ↑ «Oscars: Tunisia Selects 'Flower of Aleppo' for Foreign-Language Category» (en anglès).
  10. ↑ «Officiel : 'A peine j'ouvre les yeux' de Leyla Bouzid représentera la Tunisie aux Oscars 2016» (en anglès americà).
  11. ↑ Kenza Alaoui. «Un tremplin pour les scénaristes en herbe». lematin.ma, 29-08-2012. Arxivat de l'original el 27 d’abril 2014. [Consulta: 14 d’octubre 2020].
  12. ↑ «Soleil des hyènes». africine.org. [Consulta: 26 febrer 2019].
  13. ↑ André Videau «La boîte magique. Film tunisien de Ridha Behi». Hommes et Migrations, 1245, 2003, pàg. 136-137. ISSN: 0223-3290.
  14. ↑ Hatem Bourial. «Ridha Béhi, le vent en poupe !» (en francès). turess.com, 04-09-2016. [Consulta: 25 febrer 2019].
  15. ↑ «Hommage à Ridha Béhi».
  16. ↑ «Le cinéaste Ridha Behi honoré aux JCC 2017» (en francès), 11-11-2017.
  17. ↑ «Le cinéma tunisien triplement primé au Festival international du cinéma des pays méditerranéens d'Alexandrie» (en francès), 14-10-2017.
  18. ↑ «Fleur d'Alep primé par le festival international du film d'amour en Belgique» (en francès), 20-02-2017.
  19. ↑ «Annabamedfilms.org». Arxivat de l'original el 2019-02-27.
  20. ↑ «Le cinéaste Ridha Behi dans le grand jury…» (en francès), 18-10-2018.
  21. ↑ «De l'aéroport au tribunal: L'incroyable mésaventure vécue par le réalisateur Ridha Behi» (en francès), 08-10-2019.