Richard Smalley

Biografia
Naixement	(en) Richard Errett Smalley 6 juny 1943 Akron (Ohio)
Mort	28 octubre 2005 (62 anys) Houston (Texas)
Causa de mort	leucèmia limfàtica crònica
Residència	Akron
Formació	Universitat de Princeton - química orgànica (–1973) Universitat de Michigan - química (–1965) Southwest High School (en) Universitat de Chicago Hope College Southwest Early College Campus (en)
Activitat
Camp de treball	Química orgànica
Ocupació	químic, catedràtic, científic
Ocupador	Universitat Rice
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units) (1990–) Associació americana per l'avanç de la ciència Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències American Physical Society
Premis
(2002)  Glenn T. Seaborg Medal (en) (19 març 1998)  doctorat honoris causa de l'université Montpellier-II (fr) (1997)  Medalla Carboni (1996)  Medalla Franklin (1996)  Premi Nobel de Química (1994)  EPS Europhysics Prize (en) (1993)  Premi Memorial Richtmyer (1993)  William H. Nichols Medal (en) (1993)  Medalla John Scott (1992)  Premi Welch de química (1992)  James C. McGroddy Prize for New Materials (en) (1991)  Premi Ernest Orlando Lawrence (1991)  Premi Irving Langmuir  membre de l'American Physical Society

Richard Errett Smalley (Akron, EUA 1943 - Houston 2005) fou un químic i professor universitari estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1996.

Va néixer el 6 de juny de 1943 a la ciutat d'Akron, població situada a l'estat nord-americà d'Ohio. Va estudiar química al Hope College i la Universitat de Michigan, on es graduà el 1965. L'any 1973 aconseguí el doctorat a la Universitat de Princeton, realitzant posteriorment estudis postdoctorals a la Universitat de Chicago, i esdevenint professor de química a la Universitat de Rice a Houston.

Va morir el 28 d'octubre de 2005 a l'hospital M.D. Anderson Cancer Center de Houston, situada a l'estat de Texas, a conseqüència d'una leucèmia.

El descobriment per part de Harold Kroto d'una nova forma de cristal·lització geomètrica del carboni, constituïda per seixanta àtoms d'aquest material, va permetre Smalley, i el seu col·laborador de la Universitat de Rice Robert Curl, la síntesi química d'aquesta nova forma anomenada ful·lerè, la qual esdevé la tercera forma més estable del carboni després del diamant i el grafit.

L'any 1996 fou guardonat, juntament amb Curl i Kroto, amb el Premi Nobel de Química pel descobriment dels ful·lerens.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Richard Smalley

• «Richard Smalley» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.