Saprissa nasqué el 24 de juny de 1901 al Salvador, fill de pares catalans.[1] El seu pare morí prematurament i, amb només 2 anys, viatjà a Barcelona, per tornar novament al Salvador amb 13. Allà, va començar a practicar el futbol amb el CD Marathón i va proclamar-se campió centreamericà de tennis amb només dinou anys.
Ricardo es traslladà a Costa Rica el 1932, on s'integrà al club Orión FC.[1] El seu major llegat al seu país d'adopció fou la fundació el 16 de juliol de 1935 del Deportivo Saprissa, que, amb el temps, es convertirà en un dels grans del futbol de Costa Rica.[5] El 1951, fou entrenador de la selecció del seu país, aconseguint el subcampionat als jocs panamericans de Buenos Aires.
Estadi que porta el seu nom a la ciutat de San José.
Va ser un jugador de gran classe i un cavaller de l'esport.[2] Fou una bona mostra del concepte de sportsman d'inicis de segle xx, és a dir, l'esportista multidisciplinari per excel·lència.[2] No va ser expulsat en cap partit[4] ni mai va cobrar ni un ral. Però la seva filosofia de vida el va fer sobrepassar el simple paper de jugador. Va crear la Peña Saprissa, precedent del futbol base actual, on nodrí l'Espanyol de bons jugadors (com Trias, Martorell, Pérez, Llimós o Teruel) al costat del basc Gamito Pasabalón, que exercia de director tècnic.[2] A més, el seu prestigi fou tan gran que clubs com l'Alajuelense, la Gimnástica, el Cartaginés, i fins i tot la Federació d'Escacs, esport on era un mestre, així com l'Espanyol el van declarar president d'honor. A Costa Rica, a través del club que havia fundat, va dur a terme una important tasca de conducció de l'infant cap a l'estudi, tutelant i assumint el cost de la formació educativa de molts joves sense recursos. Veritable heroi a Centreamèrica[1] va morir el 16 d'agost de 1990.
