El 2012 es comprometé públicament amb la formació política anticatalanista Ciutadans - Partit de la Ciutadania; en una conferència celebrada el 14 de novembre de 2011 arribà a afirmar que «tot nacionalisme és victimista»,[1] «que una altra característica del nacionalisme és la nul·la capacitat d'autocrítica»,[2] i denuncià que «tots els nacionalismes tenen un discurs predeterminat per uns interessos únics sobre el passat»,[3] alhora que es lamentava que tot historiador que intenti desmitificar la narrativa «tindrà un cost: sense beques, sense subvencions, sense suport de qualsevol natura», mentre admetia que «els historiadors estem molt mediatitzats pels poders establerts».[4] En una conferència organitzada amb motiu del bicentenari de la Constitució Espanyola de 1812 va contradir l'opinió de Francesc de Carreras i denuncià que els polítics «han instrumentalitzat» la Constitució Espanyola de 1812, alhora que considerà que el text de 1812 no era un text progressista recordant que establia el catolicisme com a única religió oficial i obligatòria per a tots els ciutadans;[5] en la mateixa conferència organitzada per Ciutadans - Partit de la Ciutadania el 20 de març del 2012, Ricardo García Cárcel va acabar reconeixent que davant de la insuficiència d'un mer text constitucional que serveixi per aglutinar els espanyols, en realitat, ell aspira a un nacionalisme espanyol d'estat, que sigui eficaç en la construcció d'una cuirassa identitàtia espanyola.[6][7] El 2014 s'alineà políticament en contra de la consulta sobre la independència de Catalunya afirmant en declaracions públiques que la independència de Catalunya l'han de decidir tots els espanyols. Respecte a la commemoració del 1714 resolgué que tot és manipulació del nacionalisme per apel·lar al victimisme, per concloure que la nació espanyola existeix des del segle xvi.[8] Malgrat tot, escriptors com Toni Strubell i Trueta (El cansament del catalanisme, 1997) han apuntat la ironia que suposa que determinades investigacions de García Cárcel, notablement Historia de España siglos XVI y XVII:La España de los Austrias (2003), aportin dades sobre la creació d'una política cultural reial destinada a concitar l'odi dels castellans contra Catalunya i promoure un clima propici per a la Guerra de Segadors.
Obra
Es poden subratllar en la seva obra les següents temàtiques:
La imatge d'Espanya, amb els seus estudis sobre la Llegenda Negra.
La herencia del pasado: las memorias históricas de España, Barcelona, Galaxia Gutenberg, 2011
García Cárcel, Ricardo y Serrano Martín, Eliseo (eds.), El hispanismo francés del siglo XVIII: exilio, memoria persona y memoria histórica, Zaragoza, Instituto Fernando el Católico, 2009
El sueño de la nación indomable: los mitos de la guerra de la Independencia, Madrid, Temas de Hoy, 2007
Herejes, Barcelona, Círculo de Lectores, 2005
Rebeldes, Barcelona, Círculo de Lectores, 2004
Marginales, Barcelona, Círculo de Lectores, 2004
La construcción de las historias de España, Madrid, Marcial Pons, 2004
De los elogios a Felipe V, Madrid, Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, 2002
Felipe V y los españoles: una visión periférica del problema de España, Barcelona, Plaza & Janes, 2002; Barcelona, Nuevas Ediciones de Bolsillo, 2003
Historia de España siglos XVI y XVII:La España de los Austrias, Madrid, Cátedra, 2003
Historia de España del siglo XVIII: la España de los Borbones, Madrid Cátedra, 2002
Felipe II y Cataluña, Valladolid, Secretariado de Publicaciones de la Universidad de Valladolid, 1997
Las culturas del Siglo de Oro, Madrid, Historia 16, 1989, 1996 y 1998 (reeditado por la Editorial Alba en 2006)
La Inquisición, Madrid, Anaya, 1995 (reeditado en 2009)
La Leyenda Negra: Historia y Opinión, Madrid, Alianza, 1992 (reeditado por Anaya en 2008)
Historia de Cataluña: siglos XVI y XVII (I y II), Barcelona, Ariel, 1985
Les germanies de València, Barcelona, Edicions 62, 1981
Herejía y sociedad en el siglo XVI: La Inquisición en Valencia, 1530-1609, Barcelona, Península, 1980
Orígenes de la Inquisición Española. El Tribunal de Valencia 1478-1530, Barcelona, Península, 1976
Las Germanías de Valencia, Barcelona, Península, 1975
Las Cortes del reinado de Carlos I, Valencia, Departamento de Historia Moderna de la Universidad de Valencia, 1973
Llibres en col·laboració
García Cárcel, R.; Moreno Alonso, M.; Soria Mesa, E., Bandoleros, disidentes, desafectos y expatriados modernos, Barcelona, Nuevas ediciones de bolsillo, 2006
García Cárcel, R.; Quílez Corella, F. M., La máscara reial: festa i al·legoria a Barcelona l'any 1764, Barcelona, Museu Nacional d'Art de Catalunya., 2001
García Cárcel, R.; Alabrús Iglésias, R., ¿Austrias o Borbones? La España de 1700, Madrid, Alianza, 2000
García Cárcel, R.; Moreno Martínez, D., Inquisición: Historia Crítica, Madrid, Temas de Hoy, 2000
García Cárcel, R.; Fernández Díaz, R., Los Borbones: siglo XVII, fin de los Austrias y llegada de los Borbones, Madrid, Espasa-Calpe, 1997
García Cárcel, R., Mateo Bretos, L., La Leyenda Negra, Madrid, Anaya, 1990
García Cárcel R.; Fuster, J., La Inquisición, Valencia, Consejo Valenciano de Cultura, 1985
García Cárcel, R.; Martínez Ruiz, M. V., Población, jurisdicción y propiedad del Obispado de Girona: siglos XIV-XVII, Gerona, Col·legi Universitari de Girona, 1976
García Cárcel, R.; Ciscar Pallarés, E., Moriscos i agermanats: lestel, Valencia, 1974
Guardons
V Premio "Así Fue 2002. La historia rescatada" de l'editorial Plaza & Janés por su libro Felipe V y los españoles.
V Premio Internacional de Ensayo "Caballero Bonald" (2008)
García Cárcel ha señalado que el historiador que intente desmitificar la narrativa “tendrá un coste: sin becas, sin subvenciones, sin apoyos de cualquier naturaleza… los historiadores estamos muy mediatizados por los poderes establecidos”.
Ricardo García Carcel se ha mostrado crítico con la visión posterior que de se ha tenido de la Constitución de 1812, al considerar que se ha ido “instrumentalizando” por parte de los políticos. En este sentido, no ha considerado que sea un texto progresista, y ha recordado que mantiene el catolicismo como único y obligatorio para todos los ciudadanos.
