PROFILPELAJAR.COM

Ricard III
Richard III
	;
Tipus	obra dramàtica
Autor	William Shakespeare
Llengua	anglès
Creació	1593
Gènere	drama històric
Altres
Identificador Theatricalia d'obra dramàtica	6wd

Portada del Primer Foli de la *Tragèdia del rei Ricard Tercer*

Ricard III (en l'anglès original: Richard III) és una obra teatral de William Shakespeare, escrita vers l'any 1593. És la darrera part de la seva tetralogia històrica sobre la Guerra de les Dues Roses (després de les tres parts d'Enric VI) i narra el maquiavèl·lic ascens al poder de Ricard III d'Anglaterra i el seu breu regnat fins a morir en batalla. Al Primer Foli.

És la segona obra més llarga de l'autor, després de Hamlet. Per aquest motiu, i perquè Shakespeare inclou moltes escenes que assumeixen que l'espectador té un coneixement previ de la situació històrica i els actes previs dels personatges, és habitual que representi en una versió abreujada.

Dramatis Personae

Casa de York

Rei Eduard IV – rei d'Anglaterra
Ricard, duc de Gloucester – germà d'Eduard IV; més tard rei Ricard III
Jordi, duc de Clarence – germà d'Eduard IV
Duquesa de York – mare d'Eduard, Ricard i Jordi
Eduard, príncep de Gal·les – fill gran d'Eduard IV, més tard rei Eduard V
Ricard, duc de York – fill petit d'Eduard IV
Noi – fill de Jordi
Noia – filla de Jordi

Casa de Lancaster

Reina Margarida – vídua del rei Enric VI
Fantasma d'Enric VI
Fantasma d'Eduard de Westminster - fill d'Enric VI
Lady Anna Neville – vídua d'Eduard de Westminster; més tard reina de Ricard III
Tressel i Berkeley – servents de Lady Anna (papers sense text)

Família Woodville

Reina Elisabet – esposa del rei Eduard IV
Comte Rivers – germà d'Elizabet
Marquès de Dorset – fill d'Elisabet (d'un matrimoni anterior)
Lord Richard Grey – fill d'Elisabet (d'un matrimoni anterior)
Sir Thomas Vaughan – aliat de Rivers i Grey

Aliats de Ricard III

Duc de Buckingham
Sir William Catesby
Duc de Norfolk
Comte de Surrey^[a] – fill de Norfolk
Sir Richard Ratcliffe
Sir James Tyrrell – assassí
Lord Lovel^[b]
Dos assassins
Patge de Ricard

Aliats del comte de Richmond

Enric Tudor, comte de Richmond – nebot d'Enric VI; més tard rei Enric VII
Lord Stanley - padrastre de Richmond
comte d'Oxford^[c]
Walter Herbert ^[d]
James Blount ^[e]
William Brandon - Porta-estendards de Richmond (paper sense text)

Clergat

Arquebisbe de Canterbury ^[f]
Arquebisbe de York ^[g]
Bisbe d'Ely
Sir Cristopher - capellà dels Stanley
John - Clergue

Altres personatges

Lord Hastings - Lord Camarlenc d'Eduard IV
Sir Robert Brackenbury - Lloctinent de la Torre
Escrivà
Ciutadans, lords, missatgers, soldats...

Argument

L'obra comença amb un monòleg de Ricard (anomenat "Gloucester" al text) en què descriu l'ascens al tron del seu germà gran Eduard IV d'Anglaterra.

«	(català) Ara sí que l'hivern dels nostres rancors pel sol de York s'ha fet estiu de glòria i els núvols que afeixugaven la nostra casa són enterrats en les profunditats de l'oceà!	(anglès) 'Now is the winter of our discontent Made glorious summer by this sun of York;^[h] And all the clouds that lour'd upon our house In the deep bosom of the ocean buried.	»
— Primers versos de Ricard III. Traducció al català de Pere Puértolas

Després de resumir la situació política, Ricard es defineix com a "malformat, deformat, inacabat". Com que la fortuna l'ha fet lleig i geperut, ha decidit fer el paper que li ha tocat i ser malvat. Comença convencent al rei que el seu germà Jordi de Clarence és el traïdor què fa referència la profecia d'una vident, que augura que "G. serà l'assassí dels hereus d'Eduard". (Eduard creu que G. seria l'inicial de George, però en realitat l'assassí dels seus fills serà Ricard de Gloucester).

Un cop Jordi és empresonat a la Torre de Londres, Ricard es proposa seduir Anna Neville, la vídua de l'hereu de l'anterior rei Lancaster. Durant el seguici funeral s'acosta a Lady Anna i tot i les reticències inicials, aconsegueix que ella es comprometi a casar-s'hi fingint amor i penediment.

Mentrestant, a la cort, la reina Elisabet Woodville i els seus parents estan preocupats per la malaltia del rei Eduard IV. Ricard fingeix amistat amb ells, però en realitat predisposa els altres nobles contra els Woodvilles. La reina Margarida (la vídua del difunt rei Enric VI) torna i maleeix els responsables de la mort del seu marit i del seu fill.

El primer acte acaba amb l'assassinat del duc de Clarence, que mor a la Torre de Londres a mans de dos sicaris de Ricard.

Data i text

Es creu que Ricard II és una de les primeres obres que va escriure Shakespeare, precedida només per les tres parts d'Enric VI i potser algunes comèdies. Els estudiosos pensen que hauria estat escrita el 1591 o 1592, ja que es creu que l'obra va influir a l'Eduard II de Christopher Marlowe (que va morir el maig del 1593).

Va ser inscrita al registre oficial per l'editor Andrew Wise el 20 d'octubre de 1957, i va ser publicada a finals del mateix any en el primer quart (Q1). El 1623 va aparèixer primera edició en foli, incloent una cinquantena de passatges addicionals (unes dues-centes línies de text) i descartant 27 passatges (37 línies) de la versió dels quarts. També hi ha petites correccions en l'estil, el lèxic i l'ortografia.^[1]

Notes

↑ Surrey només apareix al text del Foli. Als Quarts, el seu text a l'acte 5.3 s'assigna a Catesby.
↑ Lovell només apareix al text del Foli. Als Quarts, el seu text a l'acte 3.4 s'assigna a Catesby.
↑ Oxford només s'identifica pel nom al text del Foli. Als Quarts, és simplement "Primer Lord".
↑ Herbert només s'identifica pel nom al text del Foli. Als Quarts, és simplement "Segon Lord".
↑ Blount només s'identifica pel nom al text del Foli. Als Quarts, és simplement "Tercer Lord".
↑ Identificat només al Folio. Als Quarts, se l'anomena simplement "Cardenal", i el paper es fusiona amb el de l'arquebisbe de York.
↑ Identificat només al Folio. Als Quarts, se l'anomena simplement "Cardenal", i el paper es fusiona amb el de l'arquebisbe de Canterbury.
↑ En l'original anglès "sun (son) of York" és un joc de paraules que es pot entendre alhora com a "fill de York" (Eduard IV era de la casa de York) i "sol de York" que completa la metàfora de la fi de l'hivern i que alhora és una referència a l'emblema del sol radiant que va adoptar el monarca.